Els increments més significatius es produeixen en el trasplantament renal, que experimenta una pujada del 21,2% i en el trasplantament hepàtic, que augmenta un 6%, mentre que l’activitat en els altres trasplantaments es manté estable respecte el mateix període de l’any 2008.

El trasplantament de viu també experimenta, el primer trimestre de l’any, un augment important, doblant el nombre de trasplantaments renals, amb un total de 24.

Un fet important és l’augment de la donació de cadàver en un 13,6% respecte al mateix període de l’any anterior, aquest increment ve condicionat sobretot pels donants en asistòlia, programa específic del Pla estratègic de la OCATT aprovat pel Departament de Salut el 2004. Les negatives familiars, s’han situat, en aquest primer trimestre de l’any, en un 8,9 % (un 11,47% inferior respecte al mateix període de l’any anterior).

Per a poder coordinar els processos de donació i trasplantament, l’Organització Catalana de Trasplantaments, que és la institució depenent del Departament de Salut, que planifica i coordina totes les activitats relacionades amb la donació i el trasplantament d’òrgans i teixits a Catalunya, compta amb una Unitat de Coordinació d’Intercanvi d’Òrgans, que funciona les 24 hores de tot l’any i té per funcions la gestió de les llistes d’espera per a trasplantament, la distribució i l’intercanvi dels òrgans, segons els criteris establerts per les comissions assessores, així com l’organització de tota la logística necessària en els processos.
Aquesta Unitat coordina l’intercanvi d’òrgans a tot Catalunya, dels centres catalans amb la resta de l’Estat, per mitjà dels organismes competents, i de tot l’Estat amb la resta de països.

El procés s’inicia amb l’avís, a la Unitat de Coordinació, de l’existència d’un donant, moment a partir del qual es seleccionen, d’acord amb els criteris de distribució, els receptors més adients, i es coordina als diversos equips que han de participar en l’extracció, posant en marxa tots els dispositius necessaris per fer possible que els òrgans obtinguts puguin ser trasplantats als hospitals als quals han estat assignats, que poden ser de Catalunya, de la resta de l’Estat o d’altres països.

En aquesta activitat, l’Organització Catalana de Trasplantaments mobilitza i coordina a hospitals i equips catalans de trasplantament, així com institucions i entitats d’altres àmbits, com el Cos de Mossos d’Esquadra, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), aeroports i línies regulars i privades d’aviació, la participació dels quals possibilita l’intercanvi d’òrgans.

El model català de trasplantament compleix, aquest any, el seu 25è aniversari, havent estat pioner a l’Estat espanyol i referent de l’actual model espanyol.