Aquest 1 de maig ens tornem a retrobar al carrer per reivindicar i defensar un cop més els drets i les condicions de la classe treballadora. El Dia Internacional del Treball és una data molt important de la història que ens recorda d'on venim i que ens esperona a aconseguir el què volem. I això farem, seguirem al peu del canó en defensa de la classe treballadora! No és cap secret que la pandèmia ha agreujat les condicions laborals de molts treballadors i treballadores, però no només això, sinó que també ha deixat sense feina a moltíssimes persones. Dos anys després ens trobem amb un complex panorama social on l'IPC al mes de març del 2022 se situava al voltant del 9,8% i on la taxa d'atur d'enguany només ha baixat un 0.5% respecte al 2021. I davant d'aquesta situació tan complicada que estem vivint i que ens tocarà viure els pròxims mesos és quan més fa falta alçar la veu, reivindicar, reclamar i protegir els drets laborals d'absolutament tota la classe obrera.

Reclamem salaris dignes amb unes condicions laborals reglades. I és que ja fa 102 anys que es va signar la jornada laboral de vuit hores diàries a l'Estat espanyol, però arran de la pandèmia i de noves formes de treball, com el teletreball, les hores de feina s'han fet extensibles en moltes jornades diàries, i fins i tot, en molts casos, sense cobrar-les. Estem esgotades de rebre explotacions constants per part dels empresaris. Estem cansades de caure en unes reformes laborals parcials, que ni molt menys, protegeixen a la classe obrera. Estem fartes d'haver-nos de sentir afortunades per tenir feina.

I és que, la realitat laboral dista molt de la utopia de l'article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU on especifica que: "Tota persona ha de tenir dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a unes condicions equitatives i satisfactòries del treball i a la protecció contra l'atur". Fa anys que aquesta dura realitat la pateix entre 13% i 16% de la població on destaca per sobre de tot, la taxa d'atur de majors de 50 anys i dels joves menors de 25 anys.

És totalment intolerable que una societat culta i universitària com la de l'Estat espanyol es trobi actualment al voltant d'un 30% de taxa d'atur de joves menors de 25 anys. Unes generacions que han estudiat i s'han format amb estudis superiors pensant que el seu futur laboral seria estable per tenir estudis, tal com se'ls havia venut, i després de tot, que a la realitat s'ha pogut observar joves de 25 anys amb dos graus i diferents màsters que no troben feina perquè les empreses no aposten per persones joves. Per no dir, que les que ho fan, abusen de les condicions laborals dels joves somiadors per dedicar-se a allò que han estudiat amb molta passió. Com deia, fa anys que "Estudia allò que t'agrada i no treballaràs mai", és totalment una fal.làcia de la realitat adulta.

Sense oblidar-nos que el sistema arracona i menysprea a totes les persones majors de 50 anys, que després de tots els durs anys treballats pel sistema, aquest els oblida. I el que és totalment inadmissible i inacceptable, és que se'ls fa creure que no mereixen ni tenir dret a una feina.

Fa anys que tots lluitem per aconseguir unes condicions laborals dignes amb tota la llarga llista que això suposa i que és hora de dir prou! Prou al salaris precaris, prou a treballar hores extres sense cap tipus de remuneració, prou a l'explotació constant per part dels empresaris, prou a les desigualtats socials i econòmiques. Volem unes condicions laborals dignes, volem una conciliació familiar real, volem que la bretxa salarial desaparegui i reclamem, per sobre de tot, el compromís polític real de derogar la reforma laboral del PP no de posar pedaços a una llei lamentable. És hora d'enderrocar-la del tot, no ens serveix la modificació que s'ha fet i reclamem que es comenci a treballar per elaborar-ne una pensada i basada en els drets laborals i personals dels treballadors i treballadores.