Et sents fatal, davant les diverses campanyes de CREU ROJA, METGES SENSE FRONTERES, OPEN ARMS, UNICEF, AMINISTIA INTERNACIONAL, ACNUR, SAVE THE CHILDREN, OXFAM, CÁRITAS, GREENPEACE... ?

És natural, els tècnics amb campanyes són especialistes en tocar la fibra, per això els paguen. De ben segur que més d'un cop (i de dos) canvies de canal, et preguntes què coi hi pots fer tu en aquesta mena de situacions, o senzillamment, et fas l'orni.

Creus que ets un insensible o un insolidari davant les guerres, les sequeres, les pandèmies, les deforestacions, la contaminació de rius i mars, la fam i altres misèries d'aquest món? També és natural, són campanyes molt estudiades.

T'en sens culpable!? Ep, alto! Fins aquí podríem arribar. D'entrada, la gran majoria de les vegades, no ets tu, qui hauria d'aportar solucions a tots aquests problemes. Són “ells”. En realitat, moltes d'aquestes situacions, són “ells” qui les han provocat, pel seu propi benefici.

Són “ells”, qui destinen milions de dòlars a la compra d'armament en detriment de la creació de vivendes socials, sanitat o educació; són “ells” qui aboquen milions de dòlars en les prospeccions a Mart, però zero a trobar aigua al centre d'Àfrica; són “ells” qui viuen en l'abundància en palaus i mobiliari daurat, mentre el poble malviu en barraques; són “ells” qui han decidit que es poden adjudicar unes despeses diàries de representació política que moltes vegades equivalen al doble o el triple dels ingressos d'una família de tot un mes; són ”ells” que viuen en l'abundància, perquè han pactat amb altres indesitjables d'altres països la venda o lloguer dels recursos i riqueses pròpies del seu país; són “ells” qui des de les taules presidencials de les grans multinacionals trafiquen i negocien què podràs o no podràs tenir, comprar, menjar o fins i tot, escoltar.

En definitiva, són “ells”, reis, prínceps, presidents, primers ministres, jutges, delegats, senadors, adjunts i tota mena de cagabandúrries els qui provoquen aquestes tristes desigualtats, pactant, per interès propi, a què tens o a què no tens dret.

I has de ser tu, precisament tu, qui ha de solucionar les seves malifetes!?

La majoria d'aquestes situacions (que amb tanta varietat i diligència d'imatges i enviats especials ens obsequien des d'allà on hi ha misèria, fam, sequera, guerra o malalties) són el trist resultat de la seva nefasta gestió, i per molt que s'hi entestin, ens podem sentir solidaris, però mai, mai, ens hem de sentir culpables.

Són ”ells” qui ho han esgarrat, i són “ells” qui ho poden solucionar.