El setmanari El Crític va publicar el 18 de març un article on detallava les 15 empreses més contaminants de Catalunya. (https://www.elcritic.cat/dades/aquestes-son-les-15-empreses-mes-contaminants-de-catalunya-83975).

La primera d’aquestes seria Repsol situada al Tarragonès i la quarta seria DOW Chemical situada a la Pobla de Mafumet. La zona del Camp de Tarragona és la zona més contaminant amb diferència de tot Catalunya.

L’any 2012, la plataforma Cel Net va impulsar amb ajuntaments del Tarragonès (Constantí, El Morell, Vilallonga i Perafort) un estudi de l’aire.

L’estudi va detectar nivells alts de concentracions d’1,3 butadiè i benzè, valors alts de TCOV (Total Compostos Orgànic Volàtils), així com també concentracions importants de PM10 (Partícules materials de diàmetre inferior a 10 μm), en un percentatge significatiu dels controls realitzats. Les emissions provenien especialment del Polígon Riu Clar, Polígon Nord i Polígon de Constantí.

Amb tots aquests antecedents, el 18 de juliol del 2015 el Ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar una moció per unanimitat per tal de fer un estudi de la qualitat de l’aire a la ciutat. El primer punt de la moció era el d’avaluar la situació real de la qualitat de l’aire i en especial la identificació i quantificació d’aquells compostos menys controlats.

Tot i que aquesta moció va ser aprovada i votada favorablement per l’equip de Govern, que incloïa el PSC, no es va convertir en una realitat. Potser el PSC va decidir malgastar els diners de la ciutadania en dinars, sopars i estades d’hotels de membres del partit i afins, tal i com explica Rafa Marrasé en el seu llibre “Tarragona, el rastre del sutge”; potser van preferir llançar els diners en uns jocs que es van ajornar per ineptitud −i no per pandèmia− o potser van preferir no fer enfadar aquestes empreses: no fos cas que deixessin de regalar caramels per a la cavalcada de reis.

El cas és que l’aprovació d’aquesta moció va quedar en paper mullat com tantes altres promeses del PSC malgrat que en els seus principis ideològics consti que són ecologistes i volen el benestar de la gent a més d’estimar la terra, el patrimoni o el paisatge.

Han hagut de passar 6 anys i ha calgut un govern on hi hagi la CUP perquè per primer cop es pressuposti una despesa per fer front a aquest estudi de l’aire. Però curiosament el pressupost està encallat i en conseqüència aquest estudi també.

Podemos Tarragona, amb forts vincles amb seccions sindicals a la Petroquímica, s’ha oposat als pressupostos i per tant a la possibilitat de saber què respirem. Però a més, el 28 de desembre en declaracions al Diari Més, Sandra Ramos, portaveu del grup municipal del PSC, deia que fer un estudi de l’aire era llançar els diners perquè no era competència municipal i a més caldria que s’impliquessin pobles de les rodalies.

La capitalitat de Tarragona hauria de ser un referent i a la vegada pionera en projectes de respecte amb l’entorn. Des de sempre, l’Ajuntament ha assumit funcions que no li pertocaven però que eren d’interès comú com ara educació, foment del treball, etc. però la veritat és que sí que és competència municipal vetllar per la qualitat de l’aire. La Llei de Bases Reguladores Locals (article 25) permet promoure actuacions per a la protecció de contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica en zones urbanes.

Així doncs, no voler fer l’estudi no és una qüestió de competència sinó de servitud del PSC cap a un dels lobbys de poder de la ciutat.