Aquest dimecres s’ha presentat la cinquena edició de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona (OQACT), un projecte que impulsa Repsol, amb el suport de l’AEQT, la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que avalua les immissions de Compostos Orgànics Volàtils (COV) al Camp de Tarragona. L’Observatori ja acumula un cicle sencer de quatre anys d’anàlisis i més de 50.000 dades sobre la qualitat de l’aire, que configuren una eina per a l’estudi i la presa de decisions al servei de la indústria química, els Ajuntaments, la societat i el territori.

Per primera vegada -i gràcies al treball dut a terme pel Dr. Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili-, l’Observatori de 2022 incorpora l’avaluació en continu de les immissions d’1,3-Butadiè durant un any sencer. Aquesta informació permetrà a les empreses poder analitzar amb detall tots els episodis de puntes de l’any i, en conseqüència, millorar operacions internes que puguin estar vinculades a aquestes puntes. Aquest projecte iniciat el 2022 amb l’1,3-Butadiè té l’antecedent del treball que es va fer anys enrere amb el Benzè i que ha permès, d’una banda, reduir immissions gràcies a implementar actuacions de millora en les plantes industrials i, de l’altra, consolidar sistemes de mesurament en línia d’aquest compost, tal com es fa en els mesuradors de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya gràcies a la col·laboració pública-privada. Per tant, es tracta d’una eina molt pràctica per aplicar millores i obtenir un major coneixement.

Aquest nou treball de la URV ha permès poder disposar d’un mesurador en línia en continu al municipi del Morell durant els dotze mesos del 2022 per registrar les puntes d’1,3-Butadiè que, malgrat ser un compost tòxic, no té una normativa que estableixi un valor límit d’immissió ni al nostre país, ni a Europa. En absència de legislació, l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona agafa com a referència la recomanació que fa l’Ontario Ministry of the Environment (Canadà), que es situa en els 2 µg m-3 de mitjana anual. En el cas de les puntes, en no existir cap referència, s’ha agafat com a indicador el que existeix per a les puntes del Benzè, que es situa en 20 µg m-3 .

La mitjana anual d’1,3-Butadiè del nou mesurador online del Morell ha estat d’1,65 µg m-3 enfront de la mitjana anual del mesurador passiu usat habitualment que ha estat d’1,62 µg m-3. Amb aquestes dades, es demostra que el mètode passiu és un mètode robust i fiable en el seu propòsit d’avaluar mitjanes. En el cas del primer estudi de les puntes d’1,3-Butadiè, l’equip en línia situat al Morell va detectar mitjanes mensuals relativament superiors a aquesta xifra recomanada de 2 µg m-3 en els mesos de març, juny i novembre, sense que això hagi afectat la mitjana anual, que segueix per sota de la recomanació a tot el Camp de Tarragona.

L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona va començar el 2018 amb una prova pilot d’anàlisi en 6 punts del territori i amb 4 mostreigs mensuals de 14 dies. A partir de 2019, l’abast de l’Observatori ja va arribar a més d’una vintena de punts i 12 mostreigs mensuals de 14 dies cobrint tot el territori del Camp de Tarragona i tot l’any amb el propòsit de mesurar més de 60 Compostos Orgànics Volàtils característics de la zona per les seves activitats industrials. Actualment, doncs, es mesuren 18 punts de mostreig d’11 municipis del Camp de Tarragona (el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Puigdelfí, Tarragona, Reus, Vilallonga, Alcover, Valls, Vila-seca i la Canonja) més 4 punts més en ciutats de referència per valorar comparacions. Aquests 4 punts més estan situats a Prades, com a població amb poca activitat contaminant; Barcelona, com a ciutat on cal tenir en compte l’impacte que hi té, per exemple, el trànsit, i a les ciutats de Lleida i de Girona, com a comparables amb Tarragona. Les dades obtingudes durant aquests anys han permès tenir una visió realista de la situació i, a la vegada, visualitzar les localitzacions on es produeixen els valors mitjans més elevats dels compostos en estudi i, per tant, indicar on s’hauria d’intensificar la monitorització per tal de tenir una informació més exhaustiva de la situació.

Amb les dades del darrer any, s’ha pogut constatar que les quatre ciutats estudiades amb una població al voltant de 100.000 habitants (Tarragona, Reus, Lleida i Girona), i afectades per una contaminació preferentment de trànsit, presenten concentració de COV similars, amb un lleuger increment a la ciutat de Tarragona. Aquesta darrera afirmació s’ha constatat mitjançant estudis estadístics per components principals, relacionant-se aquest lleuger increment amb l’entorn industrial. La ciutat de Barcelona (1.600.000 habitants) té un valor superior al tenir una circulació superior a la resta de ciutats.

A l’estudi es presta especial atenció als compostos que es fabriquen en les instal·lacions del Camp de Tarragona, que com se sap singularitzen l’atmosfera de la zona, com per exemple el Benzè, l’1,3-Butadiè i el 1,2-Dicloroetà, entre d’altres. Com és conegut, no existeix normativa pel control d’aquests compostos, només pel Benzè, i per tant no acostuma a ser habitual el seu control, tan sols en algunes anàlisis puntuals per part de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa al Benzè, els valors de la mitjana anual en totes les poblacions són notòriament inferiors als 5 µg/m3 indicats per la normativa. Cal destacar un valor lleugerament superior a la resta, els 1,30 µg/m3 de Constantí. Evidentment aquest valor i els mensuals obtinguts en aquest estudi es complementen amb la informació donada pels equips en línia que des de fa més de 10 anys la Generalitat de Catalunya té instal·lats a les cabines de Constantí i Puigdelfí (Perafort).

Respecte a l’1,3-Butadiè, la mitjana anual tampoc supera el valor de referència que tenen a Ontàrio (Canadà) de 2 µg/m3, però si que s’obtenen en alguns punts valors de mitjana molt propers a aquesta referència. Les zones més afectades són les properes a les plantes de producció i, en menor mesura, les poblacions situades al sud, pel predomini dels vents de nord en aquesta zona.

L’Informe-Observatori s’estructura amb un comitè de direcció format per Repsol, l’AEQT i la coordinació de l’Institut Cerdà i un comitè tècnic amb la Universitat Rovira i Virgili i els responsables de medi ambient de les empreses. A més, l’Observatori és un projecte participatiu amb el territori i amb aquest propòsit s’ha dotat d’un Consell Social integrat pels municipis de La Pobla de Mafumet, El Morell, Constantí, Perafort, Vilallonga del Camp, La Canonja, Reus, Valls, pel Consell Comarcal del Tarragonès i per entitats com la Cambra de Comerç de Tarragona, Cambra de Comerç de Reus, Port de Tarragona, Associació Hotelera de la Província de Tarragona, Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona, Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona i el sindicat UGT – FICA de les Comarques de Tarragona. De la direcció tècnica de l’Observatori en tenen cura el Dr. Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la URV, i la doctora Laura Vallecillos.