Uns entraran o ja han entrat en la història del Nàstic. D’altres ni hi van ser-hi ni se’ls espera. Amb un petit cop de bisturí, aquesta és l’autòpsia de la plantilla grana: Rubén Pérez: És un dels ídols de la graderia. Perseguit per les lesions, afortunadament el seu concurs no va ser necessari a final de Lliga, que no va poder acabar ni a la banqueta. Hi ha hagut molts dubtes sobre el seu estat físic. El vol el Saragossa. Que se’l quedi.
Va tenir problemes amb Ferrando Roberto Jiménez: L’ombra de Rubén l’ha perseguit durant tota la temporada. Temerós sota pals no va quallar tot i ser internacional amb les categories inferiors de la selecció espanyola. Va estar a punt d’arribar a les mans amb un seguidor grana. Juanmi: Va marxar de forma precipitada. L’excusa, que es retirava. La realitat és que la seva família no es va adaptar a la vida catalana. Ell ho va negar dient que el seu fill li deia en llevar-se “bon dia”. Vaja, més o menys com Aznar. Va acabar jugat a futbol sala amb el Madrid. Mal final per a un bon porter.
David Abraham: Un dels descobriments de la temporada. Tant modest i callat que no sembla argentí. Central de referència parava boig amb Tortolero al costat. El volen diferents equips. El Nàstic vol fer negoci amb ell. El millor negoci, però es que es quedi.

David García: Un altre dels estimats per la graderia a qui el seu comportament fora del camp l’ha condemnat. No seguirà. Mal aconsellat per l’exdirector esportiu, José Sicart.
Fede Bessone: Una meravella de persona. Sempre somrient, no ha tingut opcions. Va arribar com a defensa de farciment i així va acabar. Mai ha tingut una mala paraula per a ningú. És un autèntic showman. Imita a la perfecció (i en català) a locutors esportius.
Mairata: El “silenciós” del vestidor. El balear va esperar la seva oportunitat sense aixecar la veu. El Nàstic el vol renovar. El central pot ser la peça per on construir la defensa.
Mingo: Barreja de Bruce Lee i Son Goku. Explosiu, fins i tot massa ha patit massa lesions. Jugador que sap aixecar la graderia. Es vol quedar.
El Nàstic, però el vol renovar a la baixa Òscar López: El defensa invisible. Tant quan va jugar com quan va estar lesionat. Ha aportat mol poc. Tornarà al Betis Òscar Rubio: El gran misteri. Es va fer un fart de jugar i en sec va caure de les convocatòries. Tot i les seves limitacions tècniques el lleidatà ha aportat dosis de joc vitamínic. Incansable no ha rebut premi pel seu gran esforç Tortolero: L’entorn va reaccionar incrèdulament quan va tornar el barceloní.
Una de les grans apostes del “fenomen” Javi López que no devia conèixer el currículum extraesportiu del central. Té contracte en vigor. El Nàstic no el vol. Abel: Àngel i dimoni. Estimat i odiat, el valencià va a per feina. Va fitxar per tres temporades pel Cadis però va tornar a Tarragona al cap de sis mesos. És el jugador més intermitent de la plantilla. Adrián: El fill de Michel, “Michelín” ha deixat bones gotes de futbol. Bon centrador no té com a virtut les entrades per banda. Marxa al Getafe.
Antonio López: El gran “bluf” de la temporada. L’ex del Castelló sembla haver vingut de vacances a Tarragona. No se l’ha vist al camp. Ni de lateral ni d’interior. Campano: Ha jugat amb dignitat i ha arribat a un estat perfecte de maduresa. Les seves centrades han donat gols vitals pels granes. Té contracte en vigor i és una bona peça pel nou projecte. David Sánchez: Un altre amb vacances pagades a alt preu. On és el David Sánchez de sempre? Algú ho sap? Medina: Si Abel és el cap del Nàstic, Medina és el cor. El jove migcentre ho ha donat tot al camp, sigui de central, lateral o migcampista. Té garra i caràcter. A principi de temporada no el volien i ha estat un dels artífex de la salvació. Òscar Arpón: Intermitent.

Amb l’arribada de Ferrando es va esborrar però ha tingut minut. Va dir que Javi López salvaria l’equip “amb la gorra”. Una mica més i ens quedem calbs. Diop: La “perla”. Va arribar per jugar amb el filial però s’ha destapat com un gran descobriment.
Ha estat l’ànima del trivot al mig del camp. El Nàstic el vol traspassar. Rabiu: Presència testimonial d’aquest jugador a l’equip. Calle: Els problemes personals no l’han deixat triomfar al Nàstic. No ha rendit, ha estat nerviós i molt qüestionat per l’afició.
El fitxatge més car ha estat també el menys rendible. Gorka de Carlos: Un altre que tal. Jandro: L’asturià no acaba d’esclatar. Aquesta temporada ha alternat bones actuacions amb d’altres de decebedores. Maldonado: Que torni al Betis.
A Tarragona no ha marcat diferències. Miku: El “Cristiano Ronaldo” del Nàstic també ha estat qüestionat. A aportat més aviat poc. Moisés: El salvador del “poble” grana.
Veterà, és un mercenari del futbol en el bon sentit. La seva entrada al vestidor va significar un gir. Es queda una temporada per convertir-se en el màxim golejador de Segona. Ja veurem.