El president del Port, Josep Maria Cruset, ha celebrat aquest dimecres una roda de premsa de balanç de mandat 2018-2022 amb l'objectiu “d’oferir una transició ràpida i exhaustiva en benefici de l’organització i del territori” després de quasi 4 anys al capdavant de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT).

Josep Maria Cruset, va assumir la presidència de l’Autoritat Portuària de Tarragona, no exempta de certa sorpresa –per la seva procedència: fill de pagès i de Riudoms-. El temps ha deixat clar, que hem tingut un bon president i, un millor gestor, tot i ser conscient que “la política és la que ens posa i ens treu”. Però sense cap mena de dubte, deixa el llistó molt alt per al seu relleu. Josep M Cruset deixa un port transformat físicament, amb una mentalitat organitzativa radicalment diferent i que en conseqüència s’ha convertit en un referent en el sector logístic mediterrani i europeu.

Des del primer dia -el seu nomenament va ser el 23 de novembre de 2018- Cruset es va enfrontar a reptes de futur importants al capdavant del Port de Tarragona. Només començar, una primera dada el sobta. En 30 anys, el Port de Tarragona ha passat de ser el 3r port més important a ocupar la 7a posició. El diagnòstic és clar: hi ha projectes estratègics i inversions sobre la taula que necessiten un impuls per aconseguir un Port de Tarragona modern i competitiu a curt i mitjà termini, sense tràfics fins llavors estructurals, com el carbó.

En els gairebé 4 anys de mandat com a president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Cruset escolta els diferents actors, analitza la situació, marca els eixos estratègics i juntament amb l’equip de l’Autoritat Portuària posa en marxa un ambiciós pla d’inversions a 5 anys de 150 milions d’euros per preparar el Port per a un canvi de paradigma radical basat en la diversificació de tràfics, en la transició energètica i en la transformació econòmica sostenible. Recentment, Ports de l’Estat va aprovar el Pla Director d’Infraestructures del Port de Tarragona 2015-2035 després de 8 anys de tramitació. El pla conté l’arquitectura del que serà el port del futur. L’assoliment de les principals grans inversions d’aquest pla convergeixen en l’any 2023, una data que deixarà el Port ben orientat per créixer de manera sostenible i reforçar el rol de motor econòmic de Catalunya que ja està exercint, i especialment del Camp de Tarragona. Dins de l’Horitzó 2023 s’inclou la nova Zona d’Activitats Logístiques d’un milió de m2, la construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo a 70 km de Madrid, l’ampliació i modernització de la Terminal de la Boella per acollir 16 trens diaris, i els treballs preliminars per a la construcció del contradic de Ponent. “Unes fites que han transformat el port i permetran que Port Tarragona consolidi a mitjà termini una 4a posició folgada darrere el tres grans ports estatals: Algesires, València i Barcelona”, afirma Cruset.

Prioritat, la sostenibilitat mediambiental

“Creixement sí, però sostenible”, ha esdevingut un leitmotiv de l’APT. Un objectiu que Cruset n’ha fet bandera: “Per sort, avui el creixement econòmic no s’entén si no va acompanyat del respecte pel medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic”, explica tot sovint el president del Port. I com que per a Cruset les paraules han d’anar acompanyades de fets, el juliol de 2020 l’APT presenta el Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030 del Port de Tarragona, el primer que aquesta institució aprova en la seva història. Consta de 3 eixos, 25 objectius i 88 accions, convertint els compromisos en actuacions tangibles i mesurables. Un pla on s’apleguen projectes ambiciosos com la restauració de les 37 hectàrees de l’espai natural dels Prats d’Albinyana a la Pineda (Vila-seca), una zona PEIN inclòs a la Xarxa Natura 2000, les obres del qual ja estan a punt per iniciar-se, amb projectes com la compra del 100% de l’energia verda, la col•locació de panells solars a les instal•lacions de l’APT, la regeneració del fons marí amb la immersió de biòtops, la protecció de la gavina corsa, l’electrificació de molls, l’ampliació de la flota de vehicles elèctric i híbrids, i la potenciació del transport de mercaderies per ferrocarril i el transport intermodal amb les terminals de la Boella i de Guadalajara-Marchamalo, i la participació a TIM Monzón i Llitera TIM. Però potser la imatge més simbòlica d’aquest compromís va ser l’enderrocament de la planta producció de ciment al moll d’Aragó, que va evitar l’emissió de fins a 7.287,84 tones de CO2 per any.

Anys complicats superats

Els períodes 2018-2022 han estat també anys difícils. A la crisi política, econòmica i social de caràcter general s’hi han sumat fenòmens locals de gran impacte en el Port de Tarragona, com una nova riuada del Francolí; la tempesta Glòria; la pandèmia covid-19. L’any 2021 també va ser l’any de l’incendi del vaixell Elbeik, l’agost de 2021; enguany, els efectes de la guerra Ucraïna amb unes altíssimes exigències operatives en el tràfic de cereals, pinsos i farines i, molt recentment, la modernització del servei portuari de l’estiba... Una col•lecció de moments força complexos que la planificació acurada i l’equip del Port no van permetre que interferissin en el calendari d’implementació dels objectius estratègics de l’APT.

Creixement en tràfics marítims

Efectivament, Cruset pren les regnes d’un port situat en la 7a posició en el rànquing estatal i el remunta a la cinquena posició en 4 anys. L’any 2021, Tarragona és la revelació, no només per una 5a posició amb regust de 4a (la diferència va ser inferior a les 25.000 tones), sinó també per ser el port que més creix del top 10 estatal amb un 19% més de tràfics.

El mandat de Josep M Cruset també serà recordat per haver consolidat el projecte de creuers de Tarragona assolint el rècord de passatgers en la temporada 2019. Aquell any, el Port de Tarragona va superar la xifra de 130.000 passatgers en 63 escales. Uns mesos més tard -a l’abril 2020 en plena pandèmia- començaven les obres del nou moll de Balears i 17 mesos més tard, l’octubre de 2021, s’inaugurava aquesta infraestructura de 30 milions d’euros de pressupost. El nou moll de 40.000 m2 i 750 m d’atracada permet l’escala de 3 creuers simultanis i millora la seguretat i la comoditat en l’operativa d’embarcament i desembarcament de passatgers. Enguany, l'activitat ha recuperat el ritme i el Port de Tarragona tancarà amb 36 escales i uns 70.000 passatgers. L’any 2023, el Port preveu acollir unes 50 escales i un total de 90.000 passatgers, entre les que cal sumar-hi la petició de 26 escales d’MSC Cruises (uns 50.000 turistes).

Salt endavant en tecnologia i digitalització

L’actualització tecnològica i digital també ha estat un objectiu del projecte de Josep M Cruset. El Port de Tarragona ha guanyat eficiència i competitivitat amb la implantació del SEA (Sistema d’Entregues d’Agroalimentaris), una eina per racionalitzar els lliuraments de cereals que han de ser transportats per carretera cap a Catalunya i Aragó, principalment.

Seguretat i gestió d’emergències

Un altre front que ha sortit reforçat ha estat la seguretat industrial amb l’ampliació i extensió de la Xarxa Antiincendis en la totalitat dels molls del Port de Tarragona i també el Serrallo i el Moll de Costa. L’APT ha dissenyat aquest sistema conjuntament amb els equips de bombers del Parc Químic i els Bombers de la Generalitat de Catalunya i ha desplegat un sistema de 125 hidrants per fer front als incendis.

Rambla de la Cultura

Josep M Cruset també ha impulsat la vessant cultural del Port a través dels equipaments i activitats del Moll de Costa fins assolir el qualificatiu de la Rambla de la Cultura. Potser la més destacada és la rehabilitació de l’edifici del Museu del Port i el redisseny i modernització de la seva proposta museística amb una inversió de més de dos milions d’euros (la majoria del finançament aconseguit a través al 2% cultural) i que va ser reinaugurat el 17 de juliol de 2021.

Efectivament, el Serrallo també ha estat un objectiu important per a Josep M Cruset. La relació amb els veïns d’aquesta vila marinera, marcada per la seva experiència prèvia com a alcalde, ha estat molt estreta.

La seu institucional, icona de la ciutat de Tarragona

La recuperació de la seu institucional és una de les accions que segurament més recordaran els veïns i veïnes de Tarragona. La remodelació de l’antiga -ara nova- seu de l’Autoritat Portuària ha estat una acció molt celebrada pels tarragonins i tarragonines i suposa la recuperació d’una imatge icònica de la ciutat.

Comunicació àgil i transparent

Una de les premisses de Cruset és que les institucions públiques han d’explicar el què fan amb transparència: “cal comunicar què fas, com ho fas i perquè ho fas”, explica. Per això, la comunicació transparent ha estat un pilar fonamental de la seva gestió.

Gestió econòmica solvent i organització interna moderna

El números econòmics de la gestió de Josep M Cruset també són positius. Entre 2018 i 2022, l’equip directiu de l’APT ha realitzat inversions per un valor total de 100,9 milions d’euros i ha reduït el seu endeutament de 57,5 milions d’euros a 40, el que representa un 27% menys.

Modernització i acceleració

Per a Cruset “els èxits del Port són el fruit de la suma de l’esforç, el treball i les capacitats de tot l’equip del port”. La comunitat portuària i els diferents actors del territori coincideixen en l’opinió que al final de la seva etapa com a president del Port, Josep M Cruset deixa molta feina feta de present i de futur. L’impuls modernitzador dels darrers anys i l’acceleració dels projectes estratègics garanteixen un present sòlid i el creixement futur del Port de Tarragona.

L'encara president de l’APT ha resumit aquesta etapa de 4 anys: “Hem pensat en gran per ser grans. En tot moment hem tingut clar que tot és possible i que l'únic límit és el que ens autoimposem nosaltres mateixos com a organització i com a territori”.