El passat dia18 de juny, va fer 25 anys que va morir un dels vocalistes que més bons records han deixat dintre del món de la música lleugera, em refereixo a Jorge Sepúlveda, inoblidable intèrpret de Mirando al mar, Valencia bella, Me gusta mi novia, Campanitas de la Aldea, El mar y tu, Tres veces guapa, Enamorado del mar i tantes i tantes cançons que van deixar empremta per sempre. Valencià de naixement, fet artísticament a Barcelona i el seu nom autèntic era, si no em falla la memòria, Lluís Sánchez Monleón . Vivia a Palma de Mallorca on havia treballat a la ràdio fent reportatges i el que podia, doncs des de feia temps estava afectat per una forta bronquitis i potser ell i la seva muller, acostumats a l’èxit, no van tenir prou cura de la seva salut.

Fou enterrat a una fosa comú de l’illa i quan els amics ens hem vam assabentar volíem recaptar diners per fer-li un mausoleu com es mereixia, però ens vam trobar que era la seva darrera voluntat. Un temps més tard vaig saber per mig del bon amic i prestigiós cantant Josep Guardiola que aquesta voluntat es devia a que en temps de la guerra civil el van portar, junt amb altres companys, a afusellar-lo. Van disparar i a ell no el van tocar, però va fer veure que queia mort i al sentir que els soldats deien: dejadlo, ya es oscuro, mañana cuando ejecutemos a los otros los enterraremos todos de una vez!!! al cap d’una estona, quan tots eren fora, es va aixecar i....

Va canviar de nom, va tenir sort cantant i el demés ja ho sap tothom. Un dels millors estilistes de les dècades 50 i 60 competint, res menys que amb Antonio Machín. Bonet de Sanpedro, Lorenzo González i altres, encara que ell va tornar i va tornar a triomfar. En el retorn ens vam fer molt amics, li vaig donar lletres i música del repertori de Raül Abril i aleshores va enregistrar Mi caravana, Veneciana, etc. Recordo les actuacions a l’Hostal Don Juan, a Cambrils, a l’Hospitalet de l’Infant i altres llocs de la segona etapa de Sepúlveda en la que vaig tenir la sort i l’honor de presentar-lo.

Es un deure i per mi novament un honor recordar en el XXV aniversari de la seva mort a aquell cantant de veu de vellut, de dicció elegant, de tonada fàcil i bonica que mirant el mar, es va enamorar del mar i estic segur que el mar i tu amic o amiga lectors, si esteu en el Sabor d’Abans, agraireu aquest record.