12 de maig, manifestació a Tarragona, convocada per una recent creada “Plataforma ciutadana per la defensa dels drets públics”, integrada per diferents associacions de veïns, sindicats i altres organitzacions. Què demanen els convocants? Doncs, pot semblar increïble, però protesten bàsicament contra les retallades... fiscals! “No podem acceptar –diuen als fulls de propaganda– ni acceptarem resignadament les mesures que volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig a les retallades fiscals.” És a dir, estan contra les imposicions, però a favor dels impostos. Dues paraules que deriven del mateix verb, imposar.

Ens asseguren que “l’eliminació d’impostos (...) només beneficia els rics i buida el tresor públic”. El problema és que dins d’aquest imprecís concepte dels rics acabem entrant sempre vostè i jo, pot estar-ne ben segur. I sobretot, que és rotundament fals que tota retallada d’impostos disminueixi els ingressos fiscals. Aquests augmenten sense cap mena de dubte amb el creixement econòmic (més consum, més inversions, més cotitzacions a la Seguretat Social) i aquest, al seu torn, s’estimula relaxant la pressió fiscal, no intensificant-la.

Els nostres manifestants reclamen “màxima prioritat a les persones”. Però volen que algunes persones, pel delicte de treballar més, estar més qualificades, ser més productives o assumir més riscos, paguin més impostos. Reclamen “la salut i l’educació pública, gratuïta i de qualitat”. Això sona molt a allò de “bueno, bonito y barato”. És clar, jo també voldria guanyar el doble treballant la meitat d’hores, però primer cal plantejar-se si les coses són factibles, i si potser fins ara no hem estat vivint un miratge. Parlen d’“optimització dels recursos, millor gestió i més eficiència”. És a dir, defensen el mercat, però sense saber-ho. I reivindiquen una “fiscalitat progressiva, ambiental i solidària”. De nou, una contradicció, perquè la solidaritat és voluntària, i els impostos no. Però especialment m’inquieta la paraula “ambiental”. Traducció: Nous impostos i taxes, que pagaran les empreses, i per tant tots els consumidors. Vostè i jo.