Vagi per endavant que sóc contrari a la pena de mort. Però per una raó molt concreta. Les conseqüències d’un error judicial en aquest cas són totalment irreversibles. No podríem tornar-li la vida a una persona que hagués estat executada per una equivocació dels testimonis, per exemple. Es podria replicar que tampoc podem tornar-li els anys que una persona hagués estat empresonada per error, però hi ha una diferència fonamental: Per molt condicionada que estigui, una vida entre reixes continua sent vida. Fins i tot hi ha gent que ha estudiat una carrera a la presó, o ha experimentat una conversió religiosa, o ha descobert inquietuds artístiques. Però a la persona condemnada a mort se li nega tota opció. En cas d’error, no hi ha res més tràgic ni irreparable.

Dit això, hi ha una raó que no em sembla decisiva en contra de la pena de mort. Quan Amnistia Internacional diu que en si mateixa va en contra dels drets humans, no hi estic d’acord. És cert que a la majoria dels països on existeix la pena capital i s’aplica sovint (la Xina, Iran, Aràbia Saudita, Iemen, etc) no es respecten els drets humans, no hi ha garanties judicials i a més són sancionats amb la mort delictes econòmics o fins i tot conductes que entre nosaltres ni tan sols són delictes, com la homosexualitat. Això per descomptat s’ha de denunciar rotundament, però curiosament, els medis dediquen molt més temps i espai a escandalitzar-se davant la pena de mort als Estats Units, únic país (junt amb el Japó) on l’aplicació d’aquest càstig aplega raonables garanties jurídiques i s’aplica només contra assassins.

Ficar en el mateix sac als Estats Units i a Iran o la Xina encara s’entén menys si tenim en compte les diferències merament quantitatives. Segons l’ONG esmentada, a la Xina es realitzen milers d’execucions a l’any, però el país no proporciona dades oficials. Això en si ja és significatiu: Us imagineu que als Estats Units les condemnes a mort fossin secret d’Estat? Passa alguna cosa semblant amb el cas d’Iran, on es calcula un mínim de 388 execucions l’any 2009, sense que tampoc tinguem estadístiques fiables.

Per si algú pensa que aquestes dades hi hauria que valorar-les en relació a la població, n’hi ha prou amb uns senzills càlculs. Als Estats Units, amb una població molt superior a Iran, les execucions del 2009 sumaren 52. (La mitjana des del 1976 és inferior, 35 anuals.) Donant per bona la xifra esmentada abans, la taxa de execucions per cada milió d’habitants a Iran (5,45) és més de trenta vegades superior a la dels Estats Units (0,17). I en el cas de la Xina pot ser, si fa no fa, deu o vint vegades més gran. Dit de manera entenedora: Si ets iranià, tens com a mínim trenta-dues vegades més probabilitats de ser condemnat a mort que si ets ciutadà dels Estats Units.

Però com deia, hi ha una raó més profunda per la qual no em semblen encertats els arguments que rebutgen la pena de mort basant-se en que és contrària en si mateixa als drets humans, independentment de les garanties judicials i constitucionals amb que s’apliqui. Condemnar a mort a una persona que ha comès un assassinat potser no sigui la millor manera de lluitar contra el crim, però no perdem de vista l’essencial: Que ningú no va obligar a aquesta persona a cometre cap crim, i tots som responsables dels nostres actes. Ara algú em retraurà els exemples de condemnats a mort que eren menors d’edat o discapacitats psíquics. El que vulgueu, no discutiré cas per cas, i admeto que alguns poden ser qüestionables. Recordo que no defenso la pena de mort, sinó que critico un dels arguments més emprats en contra d’ella, i la ideologització que duu aparellada.

Fa poc hem sabut que Alemanya i el Regne Unit han decidit no exportar als Estats Units un dels fàrmacs utilitzats en les execucions per injecció letal. Em sembla legítim. Això si, seria d’agrair que algú esbrinés amb la mateixa cura els productes que li venem a la Xina. Per pura i simple coherència.