El remolí neuròtic de candidatures ens ha portat també al projecte de coronar-nos, en el 2016, en la capital cultural europea. Jo desconec els motius pels quals una determinada ciutat pot ser escollida per a regir la cultura durant un breu periode de temps. Probablement, i no crec que m’equivoqui de gaire, seran raons polítiques, influències i màrketing les que sentenciaran finalment. Sigui com sigui, no entenc com Tarragona pot arribar a ser la vila principal de la saviesa en el 2016.

I no entenc això perquè, ara per ara, Tarragona és una ciutat, si no miserable, sí que paupèrrima pel que fa a biblioteques. Si anem a escorcollar les causes d’aquesta famolenca situació que patim els amants de la lectura, ens podem trobar, primerament, amb la reiterada cantarella de que “aquesta competència la té l’administració X” (tema que ha estat a les llistes d’èxits burocràtics i polítics de fa molts anys). Si bé que el garbuig d’administracions i el kafkià desordre que regna en el que podríem anomenar “estat pluri-burocràtic governat per la mediocritat i la partitocràcia” és una premisa hipotètica de tal mancança, no és menys cert que el nivell de necessitats literàries de la ciutadania no té punt de comparació amb el dels habitants al nord dels Pirineus. No podria ser, doncs, que el nostre sistema educatiu fos un nyap? Amb el respecte més absolut als que dediquen la seva vida a l’ensenyament, hem de dir el que nostre és un dels països on el fracàs educatiu és més evident: Estem en els darrers llocs europeus pel que fa a l’educació i en canvi som els primers en consum de cocaïna i prostitució. Amb tot això, com ens veiem en cor d’optar a ser capital cultural?

No cal córrer gaire per veure que gairebé qualsevol ciutat europea ens passa la mà per la cara. Dic europea però podria dir espanyola. Mentre ens emmirallem amb la façana marítima i mentre ens mirem el melic de la candidatura, els llibres seguiran essent els més perseguits, els més condemnats, els sentenciats a la pena capital. Voldríem que quan els nostres governants municipals ens parlin de “política de proximitat” comencin per “apropar” la lectura als tarragonins. Comencin si us plau per fer una biblioteca “com Déu mana”. I parlant de déus, potser que l’antic Banc d’Espanya no es destini ni a déus desconeguts ni a vetusta burocràcia: millor a biblioteca, encara que això sigui una utopia.

Artur Nadal
arturnadal@yahoo.es