Acaba d’arribar a les meves mans el butlletí Tarragona Municipal de desembre. El meu insomni recurrent té en aquesta revista una teràpia indefectiblement exitosa. Com a tarragoní fidel haig de dir que després de fer una lectura més o menys ràpida de les seves pàgines, la paraula que m’ha quedat incrustada a gran part de les meves neurones ha estat, com no, la de la “proximitat”. La proximitat és aquella qualitat del govern municipal que brolla, embolcalla i acompanya tota mena de projectes, des del POUM fins la subvenció rebuda per a la millora de la web municipal. M’encanta la proximitat. Certament és curiós veure que un ajuntament amb un pressupost de més de 200 milions d’euros hagi de rebre ajuts per al progrès tecnològic o informàtic de la seva plana web. O és que no té tècnics informàtics?

Seguint amb la proximitat i el butlletí: m’ha deixat esglaiat un dels projectes estrella. M’ha costat entendre’l perquè no tots tenim el coeficient dels nostres servidors públics, però al final ho he enxampat. Es tracta de projectar un Centre de Creació Contemporània. Francament, mai havia sentit parlar d’això perquè, ingenu de mi, pensava que els artistes i escriptors feien servir la inspiració per a les seves creacions. Que Tarragona construeixi una fàbrica, centre o escola de creació artística, és molt lloable, però és pràctic?. És alguna d’aquells temes cabdals que “interessen realment als taragonins? I com s’aconseguirà?

En principi la Generalitat i l’Ajuntament signaran un conveni marc. Fantàstic, perquè portarà feina, potser dietes i, segurament, caterings. Aquest conveni impulsarà la creació del projecte, és a dir, es fa un projecte per a crear un projecte. Una vegada estigui realitzat el segon projecte, un comité impulsor el difondrà. Òbviament, tota aquesta tasca faraònica haurà d’anar amanida amb tots els ets i uts de la gastronomia de temporada. Se suposa que, una vegada aprovat per qui l’hagi d’aprovar i amb la quantitat pressupostària adient, es portarà a terme en un termini encara indeterminat.

La pregunta del milió: Reconec que és un projecte amb proximitat (l’he llegit al butlletí i, per tant, m’és molt proper), però té utilitat? Potser és un projecte en el que es veu clarament que ha guanyat la democràcia, com el de l’enderrocament del restautant del Fortí de la Reina, però no serà que als tarragonins, tal com deia el company Albert Hurtado, ens caldria més actuacions en temes de seguretat? No seria deliciós veure com les Ordenances Municipals de Policia i Bon Govern es fan complir?. Proximitat també en resoldre els problemes dels ciutadans: No cal fer noves webs per a informar-se de les queixes ciutadanes, només cal que les que es fan en paper no es perdin pel laberint kafkià de la teranyina burocràtica i siguin, com a mínim, llegides i contestades i, si s’escau, ateses.

Artur Nadal
arturnadal@yahoo.es