El 23 de setembre passat, festivitat de Santa Tecla, el BOE publicava la llei de vegueries, que nomena Tarragona “seu institucional del Consell de Vegueria del Camp de Tarragona”. Però no és d’aquesta broma que vull parlar-ne, sinó d’una altra. Pocs dies després, la vella ciutat romana ha quedat eliminada com a candidata a Capital Europea de la Cultura del 2016. Però tranquils, no passa res. El 2012 serem Capital de la Cultura Catalana, i potser el 2017 siguem la seu dels Jocs del Mediterrani.

El senyor alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha dit que no està gens decebut, perquè l’esforç de promoció de la ciutat ens ha situat com un “referent” internacional. A més, assegura (o amenaça, segons com ens ho mirem) que el “full de ruta” traçat, amb els projectes d’equipaments culturals en marxa, continuarà.

Potser no aniria malament una mica d’autocrítica. Què ha presentat a Madrid la delegació tarragonina encapçalada per l’alcalde? En l’apartat d’equipaments culturals, pràcticament tots eren això, projectes, alguns dels quals són, ara per ara, poca cosa més que noms. El “complex cultural” de la Tabacalera –anuncià l’alcalde davant el comitè avaluador– esdevindrà “un dels espais culturals més importants de Catalunya”. Jo em pregunto com ho sap. Només perquè tindrà 60.000 m2? Des de quan la cultura es mesura en unitats de superfície?

El “Centre d’Art i Pensament Contemporani”, la “Capsa Jove”, el “Centre d’Informació i Interpretació Turística”, la “Ciutat de la Música”... Denominacions tan grandiloqüents com evanescents. Sobretot, això de la Ciutat de la Música em commou. El mes passat l’alcalde ja proposà la Ciutat Sanitària, que no vaig entendre massa quina necessitat en tenim, ni encara menys d’on sortiran els diners, però no hi ha dubte de que sona a alguna cosa important.

Les activitats programades tampoc és que fossin massa engrescadores. Ballesteros feu referència a diverses commemoracions previstes pel 2016, com el sèptim centenari de la mort de Ramon Llull, el quart centenari de la mort de Cervantes, el primer centenari de la Teoria de la Relativitat d’Einstein... I els 25 anys de la creació de la Universitat anomenada Rovira i Virgili –personatge importantíssim, tot i que potser no tan conegut com els anteriors.

I què me’n dieu de “el Barco de la Paz”? Això és una pensada digna del mateix Zapatero. El que no sabem és si dins d’aquest vaixell estava prevista l’actuació de Marta Sánchez interpretant “Soldados del amor”, aquell gran èxit amb el qual gaudiren els mariners que Felipe González envià a la Primera Guerra del Golf.

Dit amb tota serietat: La candidatura de Tarragona a la capitalitat europea ha estat una broma. Però encara que les coses es podrien haver fet millor des de l’Ajuntament, crec que cometríem un error de fons quedant-nos només amb aquesta lectura.

El cert és que cap govern, sigui local, autonòmic o estatal, pot ser un motor de la cultura, como tampoc ho són de l’economia. Els governs poden donar facilitats, eliminar traves, poden ajudar moltíssim (i destorbar encara més) però la responsabilitat recau fonamentalment en la societat civil. Les administracions poden crear tots els “espais culturals” que vulguin, però sense les inquietuds i la generositat dels individus, dels amants de la música, del teatre, de la literatura, del cinema, seran espais buits i engolidors del pressupost públic. La cultura no s’enriqueix a cop de subvenció, sinó gràcies al treball d’artistes, professionals i estudiosos, amb el suport d’un públic entès i curiós.

Tarragona no és una capital cultural europea, aquesta és la senzilla veritat. Indiscutiblement ho és d’altres coses, però en tot cas, allò que sigui o deixi de ser no depèn de la UNESCO, ni de la Unió Europea, ni del BOE, ni de l’Ajuntament –ni de ningú altre més que la gent que hi viu. Sembla obvi, però l’oficialisme institucional vol fer-nos creure que convidar John Malkovich a càrrec del contribuent es un indicador del “dinamisme cultural” d’una ciutat. Quin gran sentit de l’humor.