L’altre dia, al passar per la Plaça dels Sedassos, vaig veure que el col•lectiu anticapitalista “La Colomera” (o “Kulumera”, com també ho veig escrit de vegades) havia penjat un llençol, a la manera de pancarta, solidaritzant-se amb Grècia, “en revolta contra el lliuremercat [sic]”. I s’afegeix: “Resistència a la privatització de la vida imposada per l’FMI”. Com podeu imaginar-vos, no fa cap esment de les tres víctimes innocents que van morir cremades dins d’una oficina bancària a la qual els manifestants grecs van calar-hi foc. Una d’elles era una dona embarassada. Però és clar, no es pot acusar a “les forces repressores al servei del capital”, no directament, si més no. Si hagués estat així, haguéreu vist la santa indignació dels nostres esquerrans, i segurament s’hagueren reproduït entre nosaltres episodis d’aldarulls amb destrosses de mobiliari urbà incloses.

Tot i així, no han faltat veus que han pretès culpar, no a qui va llençar el còctel molotov, sinó al propi banc, que suposadament hauria obligat als treballadors a anar a la feina, sota amenaça d’acomiadament, i que a més hauria incomplert les normes contra incendis de l’edifici. Fins i tot, vaig arribar a llegir en un diari de Barcelona que els responsables d’aquelles morts eren els especuladors “neoterroristes”. Però com que al cap i a la fi, per molt que forcem els fets, no es tracta de víctimes directes de la policia, en general els mitjans de comunicació no li han donat massa importància. Quan és l’esquerra la que mata, sempre es pot acusar als “incontrolats”. Ah, però quan són les forces de l’ordre les que s’excedeixen, aleshores tot canvia, és el “feixisme” que cavalca de nou, etc.

Tornant als nostres amics de “La Colomera”, cal reconèixer-lis una certa vocació poètica, amb allò de “privatitzar la vida”. Em recorda als surrealistes que demanaven “changer la vie”. Però confesso no entendre-ho massa. O sigui, que els problemes que pateix Grècia (molt semblants als d’Espanya, per cert) no són els d’un excessiu endeutament, tan públic com privat, provocat per decisions errònies de les autoritats monetàries (o sigui, polítiques) dels Estats Units i també d’Europa. No, els problemes venen de que a Grècia hi ha una certa llibertat per vendre, comprar, contractar i fundar empreses; de que hi ha un cert respecte per la propietat privada i un mínim de seguretat jurídica (tampoc penseu que massa). És a dir, de que a Grècia hi ha un mercat (més o menys) lliure. Aquí, segons La Colomera, rau l’origen de tots els mals.

Doncs ja poden córrer a advertir a la Xina i a la India, que des que apliquen una petita dosi d’aquestes medecines, han vist com milions dels seus habitants sortien de la misèria. Ràpid, aviseu-los abans de que sigui massa tard i acabin assolint nivells de vida comparables als d’Occident! Què passarà si l’exemple s’escampa a tots els països per desenvolupar? Mira que si la gent s’entesta en salvar-se ella mateixa, quan els governs la deixin una mica en pau... Qui quedarà aleshores per a què l’esquerra el pugui salvar?