Per molt que s’hagi repetit tantes vegades el famós poema de Martin Niemöller (“van venir a buscar als jueus, però com que jo no era jueu, vaig guardar silenci”, etc) no es pot negar que aquesta és una d’aquelles ocasions en les quals ens ve com anell al dit.

La no renovació de les llicències de FM de la cadena COPE a les ciutats de Girona i Lleida s’ens voldrà vendre com una decissió tècnica i impecablement independent del CAC, però per a qualsevol persona que les idees no li ennuvolin l’enteniment, és evident que es tracta d’una retallada deliberada de les llibertats.

Tot i així, això no és el més preocupant, perquè dels governs, siguin del color que siguin, hem d’estar sempre preparats per esperar aquest tipus d’actes. El que realment hauria d’inquietar-nos és que la societat civil no reaccionés. És cert que moltes persones no solament no s’hauran endut cap disgust, sinó que fins i tot s’hauran fregat les mans de satisfacció. Tot aquell que doni per bona la tesi del Tripartit (i també la de CiU) de que criticar al nacionalisme és anar contra Catalunya, veurà amb bons ulls que la COPE hagi perdut un parell d’emissores.

Però la pregunta és: Qui serà el següent? Quina garantia tenim de que els mitjans de comunicació crítics amb qualsevol altre aspecte de l’actuació del govern no es veuran perseguits en el futur?

Aquestes preguntes que tothom es faria si el que ha succeït hagués afectat a qualsevol altre mitjà de comunicació, sembla ser que amb la COPE no toquen. Trobo a faltar que institucions com les universitats, tot tipus d’associacions i, evidentement, els mitjans de comunicació en general (que són els que més haurien de sentir-se implicats, encara que només fos per allò de cuando las barbas de tu vecino veas pelar) hagin expressat el seu rebuig a la decissió del CAC, així com la seva solidaritat amb la COPE, independentment de discrepàncies i posicions “partidàries” –com es diu ara; potser és que sona més fi que partidistes, que és el que acostumen a ser.

Des d’aquí vull aprofitar l’oportunitat de col.laborar amb Tot Tarragona que m’ha donat en Pitu Tarrasa –a qui li expresso un profund agraïment- per mostrar si més no el meu personal recolzament a la COPE, i especialment als professionals de COPE Girona i COPE Lleida, tot esperant que la Justícia es faci mereixedora de la majúscula donant-lis la raó, i que els enemics de la llibertat d’expressió no surtin guanyant.



Carlos López Díaz