En un fullet repartit pel Partit Popular a Badalona, aquesta formació promet més seguretat si aconsegueix l’alcaldia pel seu candidat, Xavier García Albiol, i il•lustra els problemes de la ciutat (delinqüència, brutícia, incivisme) amb diverses fotografies que mostren el següent: Un pis pastera, ciutadans d’aspecte estranger gandulejant al carrer, un cotxe desballestat, i manifestacions del descontentament ciutadà. En una pancarta penjada d’una barana, es llegeix clarament: “No queremos rumanos”.

Les acusacions de xenofòbia i de racisme no s’han fet esperar. ICV ha presentat una denúncia al jutjat, i la Generalitat ha encarregat un informe jurídic. Des de l’Ajuntament de Badalona s’han afanyat a declarar que, tot i que no es poden negar certs problemes de convivència, relacionar immigració i delinqüència no té cap justificació. I per a fonamentar-ho ofereixen una dada concreta: Dels 257 detinguts al municipi els darrers dotze mesos, la meitat són espanyols.

Desgraciadament, les dades, si alguna cosa demostren, és tot el contrari del que pretén l’Ajuntament. Donat que la població immigrant a Badalona és del 15 %, si els estrangers delinquissin en la mateixa proporció que els nadius, el percentatge de detinguts no espanyols hauria de ser aproximadament també del 15 %, no del 50 %. Però el fet és que, no solament a Badalona sinó a tota Espanya, les fredes xifres indiquen que la població estrangera comet aproximadament tres vegades més delictes que la nacional, atenent a la població reclusa immigrant. I entre els estrangers, determinades nacionalitats o ètnies són especialment conflictives. Segons l’Ajuntament badaloní, hi ha entre 500 i 1.000 gitanos romanesos al municipi, o sigui que representen entre el 0,22 i el 0,45 % dels habitants, que en total són uns 220.000. Però dels 257 detinguts en dotze mesos, 64 foren romanesos, o sigui, un 25 %.

Les xifres –em sembla a mi– no són racistes, ni tampoc ho és difondre-les, tret que també hi vulguem acusar a l’actual govern municipal de Badalona, o reimplantar la censura. Tampoc crec que mostrar una fotografia d’una pancarta ho sigui. La realitat és la que és, ens agradi més o menys. Racisme seria dir que els drets humans no s’han d’aplicar a segons quines ètnies o nacionalitats, però ningú està exigint això, sinó una cosa tan de sentit comú com que hi hagi un control de la immigració, si no volem continuar sent el País de Xauxa per a tots els indesitjables del món. No és un problema de races, sinó de que si incentivem l’arribada dels pitjors elements amb polítiques de progressisme kumbaià, efectivament aquí seguirà venint el pitjor de cada casa.

Naturalment, el més fàcil és adoptar actituds farisaiques de superioritat moral, per a treure’n profit polític a curt termini, amb el vell recurs de què ve el llop de la dreta dolenta dolentíssima. Mentre aquesta tàctica, aplicada a problemes de tot tipus, permeti a l’esquerra seguir governant, quina necessitat hi ha de donar-hi solucions? Això sí, que després no es sorprenguin de la “desafecció” dels ciutadans.