Quan es produeix qualsevol irregularitat en l’àmbit mèdic, els divulgadors del catecisme socialdemòcrata sempre ho aprofiten per repetir els seus tòpics en contra de la medicina privada, i d’una suposada amenaça de desballestament de la sanitat pública. Així ha estat en el cas del contagi de l’hepatitis C a set pacients d’hemodiàlisi, produït a l’Institut Nefrològic Santa Tecla (CAP Llevant), gestionat per la multinacional alemanya Fresenius Medical Care. Comentant aquest fet, Josep Ramon Correal, director del Diari de Tarragona, ha cregut apuntar-se un tant sentenciant al seu bloc que “la medicina pública, deslligada de la cotització borsària, ofereix més garanties de transparència. I, en canvi, cada cop s’empeny més a convertir la salut en un negoci.”

Segons aquesta manera de pensar, les empreses que produeixen aliments haurien de ser públiques, perquè és clar, qui pot fiar-se’n d’uns empresaris despietats, moguts únicament per l’obsessió d’enriquir-se? El mateix podem dir dels fabricants de cotxes, que poden estar interessats en amagar les possibles deficiències de seguretat dels seus vehicles, i els constructors de vivendes, per raons anàlogues. De fet, en qualsevol sector, la recerca del benefici privat pot donar lloc a tota mena d’abusos, que poden afectar a la salut o a les butxaques dels ciutadans.

En canvi, en el sector públic, la transparència està assegurada, perquè com tothom sap, les autoritats polítiques es caracteritzen sense excepció per la més acurada escrupolositat ètica, i per un compromís insubornable amb la veritat. Si més no, això és el que es dedueix de les paraules del senyor Correal.

Una de les funcions de l’Estat és actuar d’àrbitre entre les empreses i els consumidors, per tal de garantir els drets d’aquests últims. Quan l’Estat preten ampliar el seu paper, convertint-se ell mateix en empresari, perdem per una banda un àrbitre (no es pot ser jutge i part alhora) i per l’altra banda “guanyem” una empresa més ineficient, perquè fins ara ningú ha descobert un mitjà millor per optimitzar la relació costos/serveis que la basada en l’ànim de lucre individual.

Tant en la medicina pública com en la privada hi ha excel•lents professionals. Tot i així, tant a l’una com a l’altra es produeixen de vegades errors, ocasionalment de conseqüències greus. En el cas del contagi de l’hepatitis C s’han de depurar les responsabilitats que calguin, es trobin a la companyia privada o també a l’administració que l’ha contractada. Però si volem avançar cap a una medicina de qualitat superior, el camí no és tant augmentar la despesa pública com invertir-la millor, externalitzant serveis i introduïnt-hi criteris racionals de mercat. Demagògies, les justes.