D’aeroports no hi entenc gaire, per no dir gens. Tanmateix, la polèmica dels darrers dies, pel que fa al nom i cognoms del nostre aeroport, m’ha despertat del somni de placidesa aèria en el que vivia. Jo pensava que l’objectiu d’un aeroport era la capacitat de traslladar el màxim de passatgers a diverses destinacions –com més millor-, amb la màxima eficiència possible.

Clar que per a realitzar aquesta tasca, que en el fons és la feina i meta de qualsevol empresa, ja sigui d’un autònom o d’una multinacional, cal un model de gestió. Però heus aquí que hem topat amb el llast habitual del nostre país: Gestionar, què vol dir?: probablement aconseguir uns objectius optimitzant recursos. En el moment en que la gestió és un enrenou d’organismes públics, semi-públics i para-públics, el problema ja no és Ryanair o el nom que ha de tenir l’aeroport: el problema és la direcció política i administració de l’aeroport.

Com és possible que ara Ryanair “dialogui” amb la Generalitat per a operar vols des del Prat? Doncs perquè la Generalitat, en el moment en què té alguna cosa a dir en la gestió del Prat, posa cullerada, però aquesta cullerada és adequada als propòsits d’una Administració Pública? O no serà que per finalitats d’imatge d’aquesta Administració -i de cara als votants barcelonins- pren decisions amb efectes electorals a curt termini? No serà també que les administracions reusenques volen “marcar paquet” davant del tarragonisme visceral dels darrers anys? És això una guerra bruta d’Administracions maquillada d’antiga demagògia barata?

En el moment que la “cosa pública” vol incidir en els àmbits que pertanyen a la societat civil i mercantil, llavors la funció de les Administracions -de l’Estat-, perd eficàcia i ofega, esborra i enterra qualsevol resultat positiu. Les administracions públiques han de fer allò que els hi pertoca, allò que no poden fer les empreses, com per exemple, impartir justícia i vetllar per la seguretat. Si l’Estat, i quan parlo d’Estat entenc qualsevol Administració Pública, tant se val que es digui Generalitat com Diputació, és incapaç de “gestionar” un dret bàsic com el de la Justícia o de la Seguretat dels seus ciutadans, és a dir, de garantir un entorn tal que els drets individuals no siguin conculcats, com pot fer altres serveis que estan destinats a les empreses?

Falla el model perquè tenim una picabaralla d’administracions. Demano als Déus de l’Olimp que poguem seguir viatjant des de Reus a preus raonables, malgrat que per a aconseguir tal fi hàgim de tornar-nos bèns, perquè volar amb la companyia irlandesa implica convertir-nos en bons xais en el ramat de cabina.