Unió de Pagesos no ha deixat de mobilitzar-se periòdicament, amb actes de protesta com els “simpàtics” talls de carreteres, per tal de demanar restriccions a l’entrada de l’avellana turca.

Em pregunto què passaria si poséssim impediments a l’entrada de qualsevol producte estranger que pogués competir en preu amb els d’origen nacional. La resposta és fàcil: Tot ho pagaríem més car, i per tant el nostre nivell de vida baixaria. I no parlem ja si els altres països fessin el mateix, i es neguessin a comprar els nostres productes.

La llibertat de comerç mundial comporta una reducció dels costos de producció, i per tant un creixement de la riquesa global, degut a que cada regió del món s’especialitza en allò que sap fer millor. A més a més, es tracta d’un procés dinàmic, en el qual països que comencen aportant només mà d’obra barata, poc a poc es van espavilant i poden oferir productes més elaborats, i per tant augmentar el nivell de la vida de la seva població. És l’exemple de Corea del Sud, Taiwan i altres països asiàtics, però fenòmens similars es donen a tot arreu. Voleu ajudar de veritat a que el continent africà surti de la misèria? Comenceu per donar llibertat als consumidors europeus per a consumir els seus productes agrícoles.

Amb aquestes premisses, caldria preguntar-nos per quina raó amb l’avellana autòctona hauríem de fer una excepció, i establir mesures proteccionistes, en forma de subvencions directes o bé indirectes (dificultar l’entrada d’avellana turca, la qual cosa permet mantenir el preu de la d’aquí més alt). En converses amb alguns pagesos bàsicament em donen dos tipus d’arguments.

Un és que l’avellana turca és més barata perquè allí els sous són més baixos, i que per tant si els hi permetem comercialitzar-la, estem afavorint que aquí també baixin els salaris per a poder competir. Ara bé, si els salaris d’una determinada activitat es redueixen, el que passa normalmente és que la gent autòctona prefereix dedicar-se a una altra cosa. Això, encara que impliqui un periode de transició més o menys dur, a la llarga sempre és beneficiós, perquè suposa reconvertir-se a activitats en les quals siguem més competitius. Així funciona l’economia de mercat, i fins ara ha demostrat amb escreix que és el sistema que més riquesa ha generat de la història.

El segon argument és que tothom, a Europa i fora d’Europa, subvenciona l’agricultura, i si no ho fem nosaltres, quedem en desavantatge, perquè rebrem la competència deslleial de productes amb preus artificialmente baixos. Però si ens hi fixem millor, veurem que en realitat no hi ha problema. Si els consumidors espanyols i catalans podem comprar productes més econòmics gràcies a que els estrangers s’entesten a subvencionar-los, millor per a nosaltres i pitjor per a ells. En realitat, ens estan subvencionant el nostre consum, amb la qual cosa tindrem més diners per a gastar també en productes i serveis locals.

Al cap i a la fi, les subvencions no beneficien a la llarga ni als mateixos sectors que les reben, perquè dissuadeixen la innovació i les adaptacions, de vegades doloroses, però necessàries, sense les quals no hi ha progrés. A Estats Units, el sector de l’electrònica, que no està protegit, ha anat competint, amb tots els problemes que vulgueu, amb la indústria japonesa i del sudest asiàtic. En canvi, el sector de l’automòbil, que per les pressions dels sindicats ha rebut un tracte privilegiat, ara veiem com ha acabat.

Finalment, a vegades s’escolta un raonament de tipus extraeconòmic, segons el qual el sector agrari, per la seva naturalesa primordial mereix una protecció especial. Declaro sincerament no entendre aquest argument. Primer de tot, que a les nostres botigues arribi una avellana más barata, no implica que la gent deixi de comprar l’avellana d’aquí, si és de més qualitat i se sap promocionar bé (allò que deiem de la innovació!). Però en el pitjor dels casos, si aquí es perdés el conreu de l’avellana, passaríem a ser un dels molts països del món que no la produeixen, i als quals no els hi passa absolutament res per això. La idea franquista de l’autarquia, que aquí produïm de tot per tal de reduir la necessitat d’importacions, només va provocar misèria. Dediquem-nos a allò que sabem fer millor, i donem una oportunitat als turcs, als africans o a qui sigui per a fer el mateix.

Entenc que a algú que visqui de l’avellana (però realment hi ha algú que només visqui d’això?) aquests arguments no el convencin el més mínim, ni jo ho pretenc. Ara, que tampoc ells ens facin la punyeta als ciutadans amb tractorades i cremades de pneumàtics, per tal que els hi comprem les seves avellanes, tant si volem com si no.