Periòdicament torna el debat sobre la regulació de la prostitució. És un debat absurd perquè prostitució regulada sempre hi ha hagut, d’una manera o d’una altra. En l’antiguitat, hi havia fins i tot temples on s’exercia la prostitució sagrada. Avui en dia, a tot “club” de cert nivell es pot pagar amb targeta, com a qualsevol comerç legal. (Cosa que ha trencat més d’un matrimoni quan la dona ha descobert accidentalment l’extracte bancari...) Dubto que la categoria professional especificada a la nòmina d’una “treballadora del sexe” canviï gran cosa el caràcter d’un ofici que ja es practicava en temps de Hammurabi.

Per descomptat, les putes del carrer no paguen IVA ni cotitzen a la seguretat social. Tampoc crec que totes ho estiguin desitjant. Estar fora de la llei té avantatges i inconvenients, i és prou evident que sempre hi haurà qui valorarà més els primers. A veure si ara resultarà que l’economia submergida és exclusiva d’aquest ofici...

En qualsevol cas, l’argument que s’acostuma a utilitzar per extendre l’intervencionisme estatal, és a dir, la protecció de les prostitutes, es basa en la ficció de que vendre’s el propi cos és una transacció comercial com qualsevol altra, els inconvenients de la qual obeirien a que no està prou “dignificada”.

Evidentment, la prostitució pot ser analitzada com una activitat econòmica més. Però el fet incontestable és que a la majoria de dones els hi repugnaria prostituir-se. Això és degut a idees morals “desfasades” o obeeix a raons més profundes? En un món on la prostitució fos la forma habitual de relació entre els sexes, i a banda d’altres problemes, pocs homes tindrien incentius per a establir relacions monogàmiques estables, i no sembla que la criança dels fills sortís guanyant massa en tal situació. Les reticències psicològiques i morals que provoca la prostitució s’explicarien, doncs, com un producte de l’evolució, que afavoreix les conductes més adients per a la supervivència de l’espècie.

Això no significa que la prostitució no tingui també la seva funció. Els països on està prohibida (la qual cosa no vol dir que no existeixi, és clar), són “casualment” aquells on les dones en general suporten una opressió més intolerable. Sembla ser que la prostitució és també una vàlvula d’escapament, que permet satisfer certes fantasies i capricis als quals moltes dones no estan disposades a prestar-se de grat, per molt que l’Alcorà els hi mani satisfer tots els desitjos del marit.

Dit això, què s’espera realment aconseguir regularitzant la prostitució? Doncs si es fa desde l’esquerra, tot forma part de la seva estratègia de sempre de destrucció dels principis morals tradicionals i de la família, que no són fàcilment digeribles per l’Estat Providència. Els nois cal que aprenguin a la televisió, i si pot ser a l’escola, que tot s’hi val en el sexe, que “no passa res” i que cal evitar “interferències” (Zapatero dixit) dels pares. On anirem a parar si la gent té idees pròpies sobre com educar als fills i se li permet que les apliqui? En quant a la dreta, li agrada manar gairebé tant com a l’esquerra, i això de “regular” sona molt a manar i a aparentar que es fa alguna cosa, encara que només sigui marejar a les meuques traient-les d’un carrer i duguent-les a un altre, i fent-li de passada la guitza als veïns que fins ara venien lliurant-se de certs espectacles a les seves voreres. O algú creu seriosament que deprés de milers d’anys s’acabarà amb el mercat del sexe de carrer amb una ordenança municipal?