El políticament correcte és una dictadura ideològica. Com a prova irrefutable tenim la protesta que es farà contra la cantant israeliana Noa. El seu delicte, que vindrà a Barcelona per a cantar “El Cant dels Ocells” havent fet unes declaracions sobre el conflicte palestino-israelí que no han agradat a les vaques sagrades del políticament correcte. Ara els “Inquisidors” del “Tribunal de la Correcció Política”, els senyors d’ICV i els seus acòlits –insurgents, esquerranosos, okupes i similars- ens expliquen qui és dolent i qui és bo i apliquen les setències contra els que consideren delinqüents ideològics. Ells són el referent moral absolut. Condemnen als que pensen diferents d’ells. Els totalitarismes dels anys trenta van actuar de la mateixa forma que ho fa ICV, i de retruc, també altres organitzacions. També la Plataforma Aturem La Guerra ha muntat una campanya similar. Recordem que en aquesta plataforma estaven (i crec que encara hi són), l’Ajuntament de Barcelona, Intermón, grups feministes i algunes parròquies. Per tant, el “correctisme”, si li volem donar un “isme”, no té límits de classe social o ideològics: tothom s’hi pot afegir.

Quan algú de rellevància social ha de actuar, parlar o publicar, caldrà que expliqui les seves opinions. El “Consell de Censors del Bonisme” donarà el vist-i-plau o, si s’escau, retallarà o condemnarà. Caram, això em recorda també els fonamentalismes religiosos actuals, és a dir, l’integrisme islàmic o nazislamisme que en diuen alguns.

Els mateixos que ara volen boicotejar la Noa, són els que no boicotegen altres dictadures, per exemple les islàmiques on es pengen els homosexuals i on les dones són víctimes d’un menyspreu i esclavatge intitucionalitzat i genètic. Els mateixos que volen prohibir la Noa els cau la bava davant de Chávez, el dictador demagog que prohibeix diaris i ràdios, que sanciona la protesta. Recordem-ho: els que volen aturar la guerra, no volen aturar totes les guerres, només aquelles en les que hi intervenen Israel o els Estats Units. És obvi que si ells tenen la veritat absoluta i saben quins són els bons i quins són els dolents, també saben del cert quines són les “guerres bones” i quines les “guerres dolentes”. De la mateixa manera, aquests il•luminats de la moral “pijo-progre” ens informen de quins són els terrorismes bons i quins els dolents. Ah, quina sort que tenim: també em diuen quins productes haig de comprar i on els puc comprar perquè també tenim empreses bones i empreses dolentes.

I el més patètic i inversemblant: la nova “Inquisició pijo-progre” ens parla de llibertat, però la llibertat dels “insurgents d’esquerra” és a la llibertat el que la democràcia orgànica a la democràcia.