Llegeixo astorat que el passat dissabte uns dos-cents joves van muntar una “vermoutada” popular per a reivindicar locals d’oci al centre de Tarragona que disposin d’oferta cultural. En principi, que uns quants joves anyorats de la xerinola nocturna reclamin, organitzin actes i es manifestin, no té cap mena de rellevància ciutadana. Penso que com menys locals d’oci nocturn existeixin a Tarragona, millor. Val a dir que el que es diu “local d’oci” equival a bar ó pub on s’acostuma a prendre begudes normalment alcohòliques i, de retruc, acabar a altes hores de la matinada fent un terrabastall impressionant que molesta i incomoda als veïns.

El que és patètic és que aquests joves provin de confondre la ciutadania incloent la paraula “kultura” en l’àmbit de l’esplai i de la disbauxa. A jutjar per la grafia errònia amb la que escriuen “cultura”, intuïm certa estimació envers les idees “okupes” i a la vegada una certa animadversió envers la nostra societat, és a dir, el que s’anomenen avui dia, “joves anti-sistema”

Cultura no és ballar esbojarradament al so d’una música sorollosa a altes hores de la nit. Cultura no és ingerir més alcohol de l’habitual ni fer més gresca de la acústicament permesa. Cultura és molt més: cultura és l’esperit constant de superació, d’aprendre, de conèixer, de realitzar-se, de madurar. El coneixement musical, artístic, filosòfic, científic, històric, etc... és allò que ens fa “culturament avançats”. El problema és que tot això requereix sacrifici, constància i abnegació. Estimar la cultura és llegir, és voler saber, és dubtar, és criticar. Òbviament la “kultura” que proclamen aquests jovenívols “intel•lectuals” està més aprop del “porro” que la de la lectura de Popper, més aprop de la intoxicació etíl•lica que de l’empatx literari.

La cultura no va lligada a l’oci tal com l’entenen aquests joves. La cultura és lleure quan gaudim d’una obra de teatre clàssic, quan escoltem una bona orquestra de jazz, quan llegim bona literatura o quan fruïm de l’art o de la història. Quan bevem “cubates” en una festa major no estem fent cultura i no estem en un “local cultural”. Si ens volem enganyar, endavant, però la realitat és que la cultura, on comença, és en la família, contagiant als fills el valor de la lectura, el raonament i el coneixement; després passa a les escoles i posteriorment als instituts i a les universitats. La cultura mai la trobarem en els pubs sinó en les llibreries i biblioteques, però això és més feixuc de “digerir” i requereix més temps....