Dos fets vinculats amb el medi ambient ens han castigat, i de quina manera!. L’incendi monstruós d’Horta, amb la terrible desgràcia de la mort de bombers, ens ha colpit especialment. La tristor que compartim amb els familiars de les víctimes no treu el comentari, o si més no, el plantejament que podem fer d’algunes hipòtesis sobre la gestió mediambiental del govern actual.
El Departament de Medi Ambient, fuetejant-nos durant l’època de la sequera amb l’estalvi de l’aigua quan ens rentàvem les dents o ens afaitàvem, deixava fugir tones i tones d’aigua per les esquerdes d’algunes canonades. Ara, després de campanyes i campanyes de màrketing sobre el “políticament correcte” en ecologisme, ens trobem que més de 1000 hectàrees han cremat a Horta de Sant Joan. El Conseller ens va tranquil•litzar en dir-nos que l’origen havia estat un llamp. Potser quan una desgràcia és “natural” sembla més “ecològica” i menys criticable. Sigui com sigui el que és evident és que per motius -diuen- d’estalvi pressupostari, la neteja de boscos va reduir-se totalment, essent aquest un dels factors que va condicionar la pèrdua de vides humanes, de fauna i de massa forestal. Mentre que a Barcelona la vedette de l’ecologisme urbà, la Imma Mayol, invertia milers d’euros en un arbre de Nadal inversemblant, els seus companys a la Generalitat, oblidaven el manteniment dels boscos, especialment d’aquells que –és una hipòtesi- estan en municipis amb consistoris allunyats ideològicament del tripartit, deixant en mans de la natura la seva conservació o la seva mort sobtada.
L’altra fet que ens ha deixat astorats és el de la fuita de gasos nitrosos a la ciutat de Tarragona. Pel que es veu, el CECAT, que és un centre de coordinació (valga’m Déu!), activa l’alarma, però no es comunica a l’Ajuntament de Tarragona, o bé l’Ajuntament no s’entera, fins ben bé al cap d’una hora, és a dir, uns minuts abans de que fos desactivada. La primera paraula que em ve al cap és la de “patètic”. Si un ajuntament s’assabenta una hora més tard, que caram faran els ciutadans? Aquest és també un bon exemple de gestió.
En resum, els dos casos són exemples de gestió, és a dir, de com no s’han de fer les coses: el d’Horta, per veure que l’ecologia no és anar en bicicleta el dia de la bicicletada, sinó de realitzar les accions preventives necessàries, malgrat que sempre poden existir imprevistos. La deixadesa és el millor aliat de les grans pèrdues. En segon lloc, el Plaseqcat no és altra cosa que una muntanya de papers, acompanyada de dies i dies de reunions, d’hores i hores de menjars, de litres i litres de bons vins i de càrrecs i més càrrecs que pensen el millor per al bé comú. Tanmateix, quan ens han de salvar i aplicar tot això per al bé comú, ja no queda res. Bé, no és cert, queden les persones, sempre les persones que lluiten i s’esforcen. Quan ho aprendran això els que ens manen?
Artur Nadal - 27/07/2009 - 12:03h