L’Ajuntament de Tarragona, trenta-quatre anys després de mort Franco, li ha retirat a aquest la medalla d’or. Tot i que els socialistes ja varen governar el consistori durant la dècada dels vuitanta, i que després ho va fer l’alcalde d’un partit el líder del qual, Jordi Pujol, fou empresonat pel franquisme, sembla que fins ara pocs se n’havien adonat de que existia aquesta medalla. Però tampoc ens hauria de sorprendre massa, quan hi ha un jutge que recentment ha cregut necessari demanar el certificat de defunció del dictador. Ves a saber si encara era viu, com es sospita també de l’inoblidable Elvis, a qui testimonis de la màxima credibilitat han reconegut pels voltants de La Secuita.

Potser seria bo –m’atreveixo a proposar-ho– que algunes ànimes intrèpides obrissin la tomba d’El Valle de los Caídos i que li donessin d’una vegada un tret de gràcia al “generalísimo”, més que res per assegurar-nos de que no torna a aixecar-se. Ja comprenc que per fer això es necessita molt valor i sang freda, però no gaire més que els que han fet palès els nostres regidors (excepte quatre del PP), fotent-li la medalla al suposat difunt. És en moments com aquests en els quals es demostra de quina pasta està fet cadascú, i jo no tinc cap mena de dubte de que els nostres heroics representants locals són capaços d’oferir a la posteritat nous episodis de glòria. Tret, torno a recordar-ho, dels quatre del PP que seeeeempre han de donar la nota.