S’atansen per a molts les desitjades vacances, i en alguns casos això significa també agafar un avió. Però hi ha qui prefereix donar-se una pallissa d’hores de cotxe, o de tren, abans que pujar-hi en un d’aquells aparells. En major o menor grau, la idea d’enlairar-se en un avió li provoca un sentiment de por o angoixa, i sempre hi ha un accident recent que contribueix a alimentar aquests temors, com el del vol d’Air France que, per causes no aclarides quan escric aquestes ratlles, es va estavellar a l’Oceà Atlàntic fa pocs dies.

Segons les companyies aèries, la por a volar és un sentiment irracional, sense fonament en les dades estadístiques: Hi ha moltíssims més accidents de cotxe, i per tant el risc de desplaçar-se en avió és molt més baix que el de fer-ho en aquest mitjà de transport terrestre. Però, encara que personalment no pateixo cap fòbia (potser perquè he volat pocs cops), sempre he escoltat amb escepticisme aquest argument. És cert que hi ha moltes més probabilitats de morir per un accident de cotxe que d’avió, però també que el nombre de desplaçaments en cotxe és molt superior, igual que el nombre d’hores que la majoria de la gent passa al seient d’un automòbil. De la mateixa manera, podríem dir que en els països on regna la pau, hi ha moltes més possibilitats de morir en un trivial accident domèstic que en una guerra, però això no vol pas dir, evidentment, que anar a la guerra sigui més segur que quedar-se a casa!

Per a valorar realment quin és el risc de volar, cal fer-ho, com en qualsevol altre cas, parant atenció en les dades relatives, no les absolutes; és a dir, en la proporció d’accidents en relació a les hores de vol i a les hores de cotxe. Si ho fem així, segons diu l’economista Steven Levitt al seu llibre “Freakonomics”, el risc d’anar amb avió resulta ser aproximadament el mateix d’anar amb cotxe; no molt més baix, com asseguren les companyies aèries.

En certa manera, es tracta d’una conclusió salomònica. Per una banda, corregeix a la baixa les afirmacions interessades de les companyies, però per una altra, no els hi treu del tot la raó. Si viatjar en avió no és menys perillós, però tampoc més, que moure’s en automòbil, no té sentit que tinguem por a volar i no en canvi a pujar-nos al cotxe. Percebem de manera diferent els dos riscos, tot i que objectivament són semblants (sempre segons els càlculs de Levitt).

De tota manera, com que aquests són resultats globals, en els casos en els quals ens sortim de les circumstàncies mitjanes, la igualtat de risc no es mantindria. Els avions són conduïts generalment per professionals altament qualificats, els cotxes per tota mena de gent. Això voldria dir que seria més segur anar amb un taxi (conduït teòricament per un conductor amb preparació superior a la mitjana) que no en un avió amb un pilot mitjà. I a l’inrevés, tindria més perill encomanar-se a un automobilista novell, que s’acaba de treure el permís el dia abans, que no posar-se a les mans d’un pilot d’aviació amb suficients hores de vol. La qual cosa, per cert, sembla casar molt més amb la intuició que gairebé tots teníem abans de que ens intentessin confondre amb certs usos poc rigorosos de les estadístiques. És clar que, en aquestes pràctiques, no cal dir que el veritable i inigualable mestre ha estat des de sempre l’Estat… D’on ve precisament la paraula estadística.