S’acosta el dia de les eleccions al Parlament Europeu i voldria saber quins candidats es presenten. Com que no estic molt al dia d’això i crec que les persones són un referent també a l’hora de votar (o de no votar), he decidit esbrinar qui caram es presenta en cada candidatura.

Vaig a la web del Ministeri de l’Interior i començo per la llista de candidats del PSC-PSOE. Vinga, som-hi. Jo, que vaig quedar escaldufat per la “Maleni”, penso: “res, si surt la Maleni, ni acostar-me a la llista socialista”. Bé, miro els candidats del PSC-PSOE i veig que de primer candidat està el Sr López-Aguilar, de segona la Sra Maria Badia i de tercer el Sr Raimon Obiols. Ostres, quina sort, no surt la Maleni. Llavors, més que res per xafarderia, faig un cop d’ull a la llista del PSOE i el que veig em deixa bocabadat: resulta que també de primer està el Sr Aguilar, de segon el Sr Jáuregui i de tercer candidat la Sra Magdalena Álvarez. Ostres, he pensat, això és un enrenou! Jo creia que no votaria la Maleni i, apa!, aquí la tenim. “No vols sopa...”?

Astorat i esfereït per aquest fet, provo de fer el mateix amb ERC. Com que un company de feina hi està molt ficat amb els republicans, he pensat que valdria la pena mirar-ho. Vaig a la llista d’ERC i, ja una mica més tranquil, veig que essent el primer de la llista l’Oriol Junqueras, el segon és la Marta Rovira. Bé, fins aquí res de nou. Tanmateix, i d’esbiaix, comprovo una candidatura amb noms altament progressites: l’Europa de los Pueblos Verdes. Aquí el primer escollit és, també, l’Oriol Junqueras però el segon és una senyora del Bloc Nacionalista Galleg. Ostres, o bé l’Oriol té facultats paranormals en estar en dos partits diferents o és que és la mateixa llista. Sí, és la mateixa llista.

Vinga, això no pot ser, vaig a veure els ecologistes i d’esquerra, els més comunistes: la seva coalició es diu IZQUIERDA UNIDA-INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA-BLOQUE POR ASTURIES: LA IZQUIERDA (IU-ICV-EUIA-BA). Abreujant, un nom difícil de recordar. Per si de cas verificaré si tenen llista a Catalunya. Doncs sí, els catalans d’esquerres i ecologistes, quan vagin a votar a la Sra Argaño, la tercera de la llista, es trobaran que l’escollida finalment, si és que treuen 3 escons, serà la Sra Marta Pulgar.

Garratibat pels esmentats fets, comprovo l’altra part de l’arc parlamentari: CiU i PP tenen una única llista amb cinquanta candidats. Ai, quines coses té la política. Li hauré de dir al meu veí del tercer que s’ho pensi bé i s’ho miri bé perquè segons a qui voti, vota a una altra persona. Són coses que passen... En fi, qui hi vulgui veure males intencions, maquiavèl•liques maquinacions o manipulació barroera, que vagi a l’oculista. El nostre sistema electoral, i també l’Europeu, és clar, transparent i “diáfano”. Sembla mentida que sempre hi hagi gent disposada a fer la punyeta conreant el dubte...