“La Parada de los Monstruos” és el títol d’una pel•lícula de la sèrie B de terror. D’aquell terror poca-solta i de cartró-pedra que va captivar la infància dels que ja tenim uns anyets. Dic això perquè passejant per la nostra encisadora Tàrraco, la mai prou lloada ciutat seu dels Jocs del Mediterrani 2017, he vist penjats de les faroles, com delinqüents castigats amb el deshonor i la forca, uns quants polítics culpables de la crisi actual. Val a dir que els fotògrafs i els assessors d’imatge dels esmentats personatges no van fer la seva tasca gaire professionalment perquè les fotos sembles obtingudes d’una pel•lícula de Boris Karloff i Bela Lugosi.

En fi, deixant les aparences pels estudiosos de l’estètica, entre les figures emblemàtiques de la diabòlica junta de malignes, noto a faltar a Toni Blair. Malgrat formar part del conegut “Trío de las Azores”, sembla que la seva pena hagi estat condonada. També la “neo-liberal” Angela Merkel s’ha salvat de la cremada. Deu tenir bons amics entre els magistrats d’aquest macro-judici.

Per cert, la meva ignorància en temes polítics es fa patent quan no puc reconèixer un malvat individu, grosset i rodonet, que alguns diuen que és polac (serà del Polònia televisiu o de la Generalitat?). Sempre és bo aprendre i aquesta campanya m’ha instruït en conèixer les causes d’aquesta ferotge crisi.

La dolenteria d’aquests individus sembla que no tenia fi: Alguns d’ells ja no estan al poder. En el cas espanyol l’Aznar ens va abandonar fa cinc anys. Durant tot aquest temps, el seu substitut, malgrat tota la seva capacitat, la seva bondat infinita, la seva preparació tècnica, la seva professionalitat política i la seva santedat il•limitada, no ha pogut fer res contra la satànica i maquiavèlica maquinació del diable del bigoti.

De totes formes, com a ciutadà que vol aprendre i que vol col•laborar en la democràcia, no he vist cap mena de programa. Sembla que el més important és no votar als penjats. Penso que si algun dels que estan prenent l’aire a les faroles no es presenta, no el podrem votar!. Li he preguntat al meu veí del tercer que faran els que han posat les banderoles rogenques, i m’ha dit que, tant se val, que si voto socialista els que onegen a la Rambla no tornaran. Quin “aliviu”! Per tal de no veure el grassonet polac ocupant un escó europeu, tot s’hi val!

Concluïm modestament: El que és important en democràcia i en les votacions no és pas els programes, ni el que pensen fer, ni el que deixaran de fer, ni en què s’invertirà, o quines intencions tindran, no. Què dic!, el que val és “que no s’esculli el contrincant”. Quina democràcia més constructiva que tenim. Em sento tan cofoi del meu país.....