Fa uns dies que, a l’acte en el que es va lliurar el títol de Fill Predilecte de Tarragona a Josep M. Recasens, l’amic Sanahujes, en nom del consistori, va esmentar una cosa que feia temps no recordava. I és que Recasens signava com a Alcalde Constitucional de Tarragona. Crec que va ser a partir d’aquell detall que al llarg de l’acte la memòria em va començar a "viatjar" pels primers anys de democràcia municipal en forma de “flashos” com fotografies, algunes en blanc i negre.

El primer flash va ser la inauguració de la Plaça de la Floresta. Quan Recasens va ser elegit alcalde la Floresta eren uns blocs, posats allí a la dreta de la carretera que ens uneix amb Reus. No tenia carrers, ni voreres, com s’entenen ara els carrers i les voreres. Hi havia força garrofers entre els bloc que eren el que quedava dels conreus que hi havia en aquell indret, abans dels edificis. Servien per fer ombra als jubilats que amb una cadira, portada de casa, xerraven.

Segon flash: la inauguració de la Plaça de la Constitució, a Bonavista, amb l’assistència de Jordi Solé Tura. En aquell espai es feia el Mercadet dels diumenges, no estava asfaltat, ni els carrers tenien voreres, tampoc tenia sistema de clavegueres que “evacués” l’aigua de pluja. Els diumenges de ”mercadillo” quan havia plogut era un espectacle digne de fotografiar, tot enfangat, amb un munt de parades de pollastres i conills vius, i de verdures, la resta de les quals es llençaven allí mateix.

Tercer flash: l’obertura de l’Avinguda dels Països Catalans, criticada per l’oposició per ser massa ampla. Fins llavors per anar a Sant Pere i Sant Pau només es podia anar per la carretera del Cementiri (del Pont d’Armentera) que era més estreta que ara. I també la inauguració de l’Avinguda Terradellas que uneix Torreforta i Campclar amb Bonavista, i amb la que ja no calia sortir a la carretera nacional per anar al carrer del costat

La quarta imatge que em va venir al cap va ser la dels nens dels Pax bevent de la aixeta de la Font del Pati, era salada, si tenien set bevien ( no m’ho vaig explicar mai)

En el següent record em va venir en blanc i negre i va ser de les Festes de Santa Tecla que es van trobar Recasens i Sergi Xirinacs, el primer regidor de Cultura de la democràcia, amb qui treballava una persona, ara mes coneguda que llavors, Josep Felix Ballesteros . Uns gegants, pocs, uns nans, pocs, una colla de castells, i poca cosa més era el “seguici popular”, i dic popular per fer servir llenguatge d’ara.

La sisena escena que vaig recordar va ser la de les barreres del Port que ens havien posat, feia anys, tallant la entrada cap un Moll de Costa, amb “tinglados” que llavors estava tot semiabandonat i gris.

I la del “Planning” familiar i la del Centre Cívic de Torreforta, i la de les escoles maternals de Campclar i la de les continues anades de dissabtes al matí per veure com avançaven les obres al poliesportiu també al Campclar, fortament criticat per molts que deien que allò no era Tarragona

La octava imatge va ser la de com queia l`hotel de la Rambla Vella que per fi deixava, a la vista, les restes de la capçalera del circ, com un pas més per recuperar un passat amagat que va donar lloc, anys mes tard, a la declaració de Patrimoni de la Humanitat.

I la del dia de la inauguració de la primera zona peatonal que llavors anomenàvem de “simago” i que va tirar endavant en bona mesura entre la incomprensió de veïns i comerciants de la zona o el dia que va començar a funcionar l’estació d’autobusos que fins llavors no teníem, o la del Parc del Ciutat.

I el record de com era la Rambla Nova. Quan Recasens va ser elegit alcalde, per exemple, la coca de davant de la Llibreria estava asfaltada i es feia servir d’aparcament. Rambla que es deia del Generalíssim i en la que un constructor podia, sense cap impediment legal, comprar una casa amb una façana ben maca i construir-ne una de nova mes alta i que trenqués la harmonia de la nostra avinguda mes important.

I com no també em va venir al camp els “Bandos“ que llegia pegats a la parets de la “Bocacalle”, amb fulls molt grans, blancs amb lletres negres, amb l’escut de Tarragona de la II República i que ell va popularitzar i sota, sempre, al costat de la seva signatura i seu nom, el títol d’Alcalde Constitucional de Tarragona.

No li agradava fer propaganda de les obres que es feien des de l’Ajuntament i moltes de les obres fetes aquells anys no es van inaugurar mai. Va sempre tenir cura que, en tot cas, si s’havia d’inaugurar alguna cosa, a la placa no hi figures el seu nom

Va ser alcalde 10 anys i han tingut que passar 20 més fer a que la seva ciutat li faci justícia.


Joan RUIZ i CARBONELL
Diputat al Congrés per Tarragona (PSC)