Davant l'expressió "grup de pressió" o lobby, pensem fàcilment en poderosos conglomerats econòmics o conspiratius; però per influir sobre els polítics no cal ser una multinacional, la banca ni el poble escollit. La qüestió decisiva és la capacitat d’aparèixer als mitjans de comunicació, sigui com sigui.

Alguns dels grups i grupets que més ens afecten (o ho intenten, si més no) a la majoria dels ciutadans són associacions de pagesos, de botiguers, de col•legis professionals, gremis diversos, etc., aparentement inofensius, i fins i tot vistos sovint com simpàtics, com propers o com "víctimes".

Dit això, si analitzéssim el que defensen realment aquests grups, potser canviaria la nostra percepció. Molts d'ells no demanen altra cosa que privilegis fiscals (per exemple, rebaixar l'IVA a la cultura, o a les perruqueries) o ajudes públiques directes, és a dir, una part dels impostos que paguem.

A mi sincerament em sembla que els privilegis haurien de ser cosa superada des del segle XVIII. (És clar que alguns creuen que abans del 1714 erem més feliços, però això és un altre tema.)

Encara veig més greu que aquests grups pretenguin canviar les lleis per prohibir-nos, impedir-nos o obligar-nos a tots a fer coses que només perjudiquen o beneficien a interessos econòmics particulars. Els pagesos no volen que comprem productes d'altres països. Els botiguers no volen que comprem en grans superfícies ni que s'obrin botigues de primeres marques a preus menors (les anomenades outlets) al Port Marina. Els llibreters volen el "preu únic" dels llibres i per això denunciaren a una cooperativa que feia descomptes del 15 â„…... I podríem seguir.

Jo entenc que cadascú defensi els seus interessos, però si us plau, que no ens enganyin dient que és "pel nostre bé", que el públic, per alguna raó misteriosa, es veu beneficiat quan es redueix artificialment la competència, quan veu limitada la seva llibertat, li fan pagar més cars determinats productes o els subvencionen amb diners sortits de les seves butxaques.

Val a dir que no tot es redueix a qüestions econòmiques. Fa poc, alguna associació de propietaris de gosos o similar demanà a l'Ajuntament que es permetés l'accés dels seus animals a les platges. Al llegir la notícia, vaig pensar dues coses. La primera, que com ja estan prou bruts els nostres carrers i zones verdes, ara només cal que no es pugui caminar descalç per la platja sense trepitjar-hi merda. I la segona cosa que vaig pensar fou: Quan serem capaços de fer-nos escoltar simplement els ciutadans i prou?