L’article “Les dones parim, les dones decidim” de la senyora Arga Sentís promet des del títol. “Quan jo vaig néixer –ens diu– avortar era delicte, però les dones avortaven.” Té el seu mèrit que en un escrit en defensa de l’avortament, ens recordi el seu propi naixement, sense amagar la sort que va tenir. Tot s’ha de dir, en aquells temps d’avortaments clandestins s’avortava molt menys que ara. Sort, allò que en diem sort, és la que tenen els infants que ara neixen, escapolint-se de l’estadística de més de cent mil avortats anuals.

Demostra també una gran flexibilitat de pensament el fet que una persona que es considera progressista faci servir l’argument fatalista de que les seves àvies i les seves besàvies ja avortaven. Clar que també en temps passats es matava i es robava, però no comparem, matar és intolerable en una societat civilitzada, tret que la víctima humana sigui molt petita i no es vegi massa.

No satisfeta amb parlar del seu naixement, l’Arga té un pensament per “les nostres filles”, que tindran una vida pitjor per culpa del Gallardón. Si més no, les que neixin. Perquè d’aplicar-se les idees humanitàries de l’autora, moltes d’aquestes filles no tindran que veure la llum d’aquest món de misèries.

A l’Arga li preocupa especialment que les dones pobres no tinguin totes les facilitats per avortar. Com lluitarem contra la pobresa, si no paren de néixer pobres? La portaveu ecosocialista qualifica de “cínica” la llei de l’avortament que volen impulsar els actuals governants, perquè aquests diuen defensar els drets dels nonats “mentre eliminen ajuts i retallen drets i prestacions als que ja han nascut”. Molt més raonable és eliminar directament vides. Qui voldria venir a un món on no et garanteixen 45 dies d’indemnització per acomiadament laboral?

Una altra cosa que li preocupa a l’Arga és que no siguem prou semblants als “països del nostre entorn”, que suposadament haurien reduït el nombre d’avortaments amb la seva despenalització, l’educació sexual i l’accés als mètodes anticonceptius. Aparentement, tot això existeix a Espany des de fa anys, sense que s’hagin reduït els avortaments. És per aquest motiu que l’Arga proposa més facilitat (encara) per avortar. I suposo que també més educació sexual, potser ja a la llar d’infants, i més facilitat d’accés als anticonceptius, potser que les botigues de llaminadures venguin preservatius.

Cal reconèixer que aquest mètode és coherent amb la ideologia socialista. Que un país esbufega sota el pes d’un Estat cada cop més onerós? Un socialista mai traurà les conclusions pròpies de persones vulgars, sinó que ens proposarà encara més Estat, més impostos als “rics” i més regulacions.

La qüestió és tirar sempre endavant, de conquesta en conquesta fins al paradís terrenal on els nens podran rebre l’eutanàsia (com en aquest “país del nostre entorn” que és Bèlgica) i on regalar unes sabatetes de nadó a una dona que pretengui avortar pugui ser multat amb 10.000 euros o amb un mes de presó (com en el “país del nostre entorn” que és França; vegeu Xavier Dor). Aquest és el lluminós futur que l’Arga vol per tots nosaltres.