Vaig tenir el plaer, i dic plaer perquè veure en pantalla aquestes lliçons magistrals de cinisme no és habitual i, òbviament, cal aprofitar l’ocasió. En un programa del Canal Català de Tarragona el periodista entrevistava el més alt dignatari municipal del turisme tarragoní. Fent honor al seu cognom, el senyor De Los Ríos desbordava eloqüència explicant-nos un projecte encisador que, finalment, donaria llum a la problemàtica turística tarragonina. En principi es modificava la composició del Patronat Municipal de Turisme, és a dir, una nova lluita política per fer-se amb una cadira més o menys calenta o més o menys sucosa en aquest Patronat.

En segon lloc, crec recordar que, amb l’objectiu de millorar i optimitzar la gestió turística tarragonina, una “comissió” està viatjant arreu de l’Estat Espanyol per visitar altres ciutats en les que la gestió turística sembla que ha tingut més èxit. El regidor ens posava d’exemple la ciutat de San Sebastián. Bé, d’entrada li recordaria al senyor De los Ríos que San Sebastián té una tradició turística arrelada ja al segle XIX (o potser encara més antiga) i probablement la gestió turística és millor que la nostra, però això només és hipotètic. Hi ha ciutats que sense cap mena de Patronat ni de gestió, sempre tindran visitants. Una d’elles és San Sebastián. Val a dir que els membres de la “comissió” sacrifiquen les seves vides, els seus horaris, les seves famílies, allunyant-se de la seva ciutat estimada, i ho fan amb l’únic objectiu de millorar les arques municipals i els ingressos hotelers, i de retruc, la nostra economia, i d’això en som conscients els ciutadans però de vegades som tan poc agraïts....

Finalment, i escorcollant en la meva pobra i degradada memòria, puc recordar que en el passat mes de novembre o desembre, es va presentar un projecte d’assessorament turístic i que suposo que és l’avantguarda del que ens explica el regidor. En el nostre sistema polític i governamental, tingui el caire que tingui, pateix sempre dels mateixos defectes: l’opacitat i la incongruència en les competències. Del primer ja se n’ha parlat, però molt poc del segon. Com és possible que l’Administració, estatal, autonòmica o municipal, que compta amb funcionaris preparats, necessiti desesperadament de l’assessorament extern, siguin gabinets jurídics, assessors o consultors? Són dubtes molt racionals....

Finalment una curiositat: aquest diari m’informa que el bitllet de bus s’incrementa un 19%. Ai caram amb les polítiques “properes”, socials, pensant amb els més desfavorits. Són polítiques “properes” a la butxaca municipal. Oh, que bonica és la demagògia!


Artur Nadal
arturnadal@yahoo.es