El passat 20 de Febrer es celebrava el primer aniversari de l’AVE entre Barcelona i Madrid i el servei a bord ens va obsequiar a tots els passatgers que aquell dia viatjàvem amb una copa de cava... sí, sí, als tarragonins també, no es pensin, n’hi havia per a tots, fins i tot per a aquells amb els que Adif ens va obsequiar amb l’Estació del Camp, pel camp i pel Sr. Sabaté, que diu que està molt bé allà on està.

Més tard, vam passar per Lleida, però per fora. És curiós, hi ha dies que el tren passa volant per Lleida i tant bon punt albires la silueta de la Seu Vella en cinc minuts estàs al Túnel de la Riba; hi ha altres dies que el tren es desvia, s’alenteix i s’endinsa a la capital de Ponent i deixa als lleidatans al bell mig de la seva ciutat... és el que tenen els “by-pass”.

És, a més, curiós, fixar-se amb el que passa a l’estació de Lleida quan l’AVE s’atura allí. A la via del costat s’aturen els trens Avant, que no són tan ràpids, però són igual de còmodes i puntuals que l’AVE i allí pots veure tota la pila de joves, treballadors i turistes que fan servir aquest còmode mitjà per arribar-se a Barcelona en una hora i deu minuts. L’abonament de 20 viatges entre Barcelona i Lleida amb l’Avant et surt a 15 euros el viatge i, la veritat, reduir el temps de viatge en una hora llarga i fer-ho amb el comfort de la nova tecnologia paga la pena.

Coincidint amb l’onomàstica del Tren d’Alta Velocitat, Renfe va fer públiques unes dades d’allò més interessants sobre l’Avant i els seus efectes.

Els senyors i senyores de Lleida han fet un total de 365.000 viatges en tren entre Lleida i Barcelona des de la posada en funcionament dels trens Avant, el 28 d’Abril de 2008. D’aquests, l’Avant en capta 299.000, o sigui, un 82%. Els tarragonins i les tarragonines n’han fet 900.000 entre Tarragona i Barcelona en el mateix període, és a dir, 2,5 vegades els que fan els lleidatans, però, en aquest cas, i no cal ser cap llumenera per entendre el per què, només 63.000, un 7%, fan servir l’Avant. La punxada de l’Avant a Tarragona és tan espectacular que acaba per afectar tot el servei Lleida – Tarragona – Barcelona, per què aquests nous, econòmics i comfortables trens no arriben al 50% d’ocupació al llarg de tota la línia.

Tot i l’evidència i la rotunditat d’aquestes dades, els que defensem un “by-pass” com el de Lleida amb parada al centre de Tarragona per a la via d’ample internacional, ens trobem en primer lloc amb el silenci i l’indiferència i, en segon lloc, amb argumentaris “kafkians” que veurem en la segona part d’aquest article.

Mentre tot això passa, no podem dir que els diferents governs socialistes siguin insensibles en matèria ferroviària, ni molt menys. En els darrers dies i de la mà dels diners de l’Estatut per infrastructures hem vist que s’aportaven 40 milions pel fals tram del Corredor del Mediterrani entre Tarragona (en realitat, Reus) i Castelló. Que els barcelonins s’han jugat fins la Sagrada Família per tenir dues estacions al centre de la seva ciutat, doncs ara s’impulsen les obres de la Sagrera. Que a Girona s’inverteix de valent per fer arribar el més aviat possible el tren al ja acabat Túnel del Pertús. Que la inversió en Rodalies a Barcelona arriba als 4.000 milions d’euros entre nous trens i noves vies fins al 2015. Fins i tot, s’ha inaugurat recentment un “by-pass” ferroviari d’alta velocitat a Madrid per a que l’AVE entre Barcelona i Sevilla no hagi d’aturar-se a la capital del regne (coses del centralisme) i s’estalvïin 50 minuts en aquest trajecte. Els 5,25 Km de nova via han costat 92 milions d’euros.

En la propera entrega d’aquest article els hi explicarem com, en el nostre entorn, es pot difondre una idea per aconseguir millors serveis ferroviaris a la nostra ciutat i que, no ho oblidem, ha de ser votada al Parlament de Catalunya en els propers mesos.