Gustau Alegret firma un article al Diari de Tarragona del 17 d’abril titulat “El atentado terrorista de Boston, síntoma de un problema en EEUU”. Quan escric aquestes ratlles encara no sabem qui és l’autor de l’atemptat. Però això sembla una qüestió anecdòtica pel corresponsal: “más allá de la autoría, el país necesita una reflexión colectiva que entienda las causas reales y aborde los cambios que son necesarios para intentar que esto no vuelva a ocurrir”, ens alliçona. Entre aquestes “causes reals”, Alegret esmenta la “radical división política” i el dret a portar armes, defensat per interessos econòmics organitzats.

Sorprèn que el periodista passi per alt el petit detall de que l’arma del crim de Boston eren unes olles a pressió, plenes de pólvora i metralla. En qualsevol cas, no deixa de ser imprudent assenyalar al lobby del rifle quan es tracta de terrorisme, un fenomen que ha colpejat durant dècades a Europa, des d’Espanya fins a Noruega (recordem la matança perpetrada per Anders Breivik), sense que el control d’armes del nostre continent hagi pogut fer res per a impedir-ho.

Encara sorprèn més que la divisió política pugui ser considerada una cosa dolenta en general. No crec que l’Alegret defensi com a desitjable el pensament monolític. Suposo que es deu referir més aviat a la discrepància en temes fonamentals per a la convivència. Per exemple, seria preocupant que una part considerable d’una població no cregués en la democràcia. Però tot indica que aquesta no és la situació que es viu actualment als EUA, ni tan sols a una part del seu territori. Pot haver-hi serioses discrepàncies en temes econòmics, polítics i morals, però no veiem que hi hagi grups influents disposats a imposar les seves idees de manera no democràtica. A no ser que pretenguem que qualsevol idea que se’n surti de la correcció política progressista no tingui encaix en la democràcia.

Sens dubte, cercar relacions causals és l’essència del pensament científic, tant en les ciències naturals com en les socials. Però això requereix distingir curosament entre els fenòmens físics i els morals. Tan incongruent és parlar de la “causa” d’un assassinat com voler trobar la “culpa” d’una erupció volcànica.

Per tal que algú assassini indiscriminadament, no es necessiten “causes”. Només cal una ment amarada d’odi i atrapada per raonaments perversos de tipus circular. A això poden contribuir certes ideologies d’esquerra o de dreta, però a la fi, l’únic factor imprescindible és la persona que prem un gallet o activa un temporitzador. És a dir, la voluntat humana. Mentre siguem incapaços d’entendre-ho, el mal continuarà sent l’ocasió per a cercar culpables per tot arreu, excepte a on realment es troben.