L’Ajuntament socialista de Tarragona, a una proposta del Partit Popular, ha dedicat un carrer a Miguel Ángel Blanco (MAB), jove polític del PP assassinat per ETA en circumstàncies dramàtiques, que trasbalsaren a tots els espanyols. Sembla un acte de justícia inapel•lable, però mai plou a gust de tothom. Analitzant els comentaris publicats a TT, podem distingir els següents arguments contraris:

1) Hi ha coses més importants a fer que posar noms a un carrer.

2) MAB no té res a veure amb Tarragona.

3) La decisió té motivacions polítiques.

4) Es podrien haver posat altres noms.

5) El nom de MAB no porta bons records.

6) És discriminatori posar-li el nom a ell i no a altres víctimes d’ETA.

Crec que el denominador comú de tots aquests arguments és que són justificacions a posteriori per rebutjar una decisió política que no agrada, per motius ideològics més o menys dissimulats. La raó per la qual penso així és que cap d’ells té la més mínima lògica. Veiem-ho ràpidament:

1) Qui ha de posar noms als carrers, sinó l’Ajuntament?

2) Qui ha dit que tots els noms de carrer han de tenir a veure quelcom amb Tarragona? Així, hauríem de canviar els noms de Ramon i Cajal, Cristòfor Colom o d’altres que no són de persona, com els carrers Barcelona, Girona, Lleida o Sevilla.

3) Les decisions que prenen els polítics són evidentment polítiques. Se les pot criticar per ser equivocades, però no per ser polítiques. O han de ser farmacèutiques?

4) Tots els carrers podrien anomenar-se d’una altra manera. Per això s’ha inventat la democràcia, entre d’altres coses, per prendre decisions que, si bé és impossible que acontentin a tothom, s’hi aproximin el més possible.

5) El nom de MAB porta records amargs, però també va associat a una reacció ciutadana digne d’elogi. Hauríem d’eliminar el nom de Lluís Companys, perquè va morir afusellat?

6) Les persones assassinades per ETA són més de vuit-centes. Com que no podem posar un carrer per a cadascuna, es desprèn d’això que no es pot donar a un carrer cap nom d’una víctima d’ETA?

Vista la manca de lògica de tots aquests arguments, podem deduir que el verdader és el que no s’expressa amb total sinceritat: que certa gent no pot sofrir que un carrer de Tarragona tingui el nom d’un polític de la dreta no nacionalista. Això és perfectament legítim, però es troba molt lluny del glamur moral i cívic amb el que pretèn vestir-se un sentiment que, en el cas de Miguel Ángel Blanco, resulta més aviat poc generós, per dir-ho suaument.