El col•legi públic Marcel•lí Domingo ha substituït el tradicional naixement per una espècie de “pessebre laic”, una estació d’esquí amb ninots de Playmobil, on no falten tampoc uns personatges fent cagar el tió, ni un arbre de Nadal. Com pot comprovar-se per les fotos adjuntes, del nen Jesús, la Mare de Déu i Sant Josep, no n’hi ha ni rastre. Cosa que, cal reconèixer-ho, és d’una coherència innegable, donat que l’arqueologia no registra cap instal•lació d’oci hivernal en les proximitats de Betlem.

Sospito la raó d’aquesta innovació decorativa nadalenca. La direcció del centre haurà pensat que així s’evitaria ofendre la sensibilitat dels musulmans i altres religions, i de pas la dels ateus i agnòstics que vulguin mantenir als seus fills a distància d’altres maneres de pensar. (No sigui cas que en edats tendres arribessin a casa preguntant qui fou Jesús!)

No es tracta, és clar, d’un fenomen particular del barri de Sant Pere i Sant Pau (que em perdonin els laïcistes: és que el barri es diu així!), ni de Tarragona. Els exemples a tota Europa i a allò que encara anomenem Occident són nombrosos i quotidians. Recentment, l’escàndol va arribar d’Eslovàquia, que pretenia encunyar unes monedes de dos euros amb imatges de Sant Ciril i Sant Metodi. La reacció de la Comissió Europea no es va fer esperar, exigint que com a mínim es retiressin els halos dels caps d’aquests apòstols eslaus, per tal de respectar la “neutralitat” religiosa de la UE.

Aquesta concepció de la neutralitat és ben singular. Aplicant-hi el principi de la llibertat d’expressió, els ateus tenen dret a fregir un Crist al microones davant les càmeres de la tele, o a representar una obra de teatre titulada “Me c... en Dios”. En canvi, els creients, pel que sembla, no tenen dret a que al col•legi dels seus fills hi hagi un pessebre tradicional, ni a que una moneda de dos centímetres i mig mostri ni tan sols l’halo d’un sant. És ben cert que el director d’aquella obra de teatre va declarar que no pretenia ofendre els sentiments religiosos. Hi ha qui són malpensats! En canvi, no hi ha dubte de que muntar una representació del naixement de Crist són ganes de tocar els ous.

Ara només queda, per tal que la “neutralitat” sigui perfecta, que després d’eliminar tota simbologia cristiana, abolim les vacances de Nadal. Desapareguda qualsevol significació original, quin sentit tenen? Suposo que si no s’ha arribat a aquest extrem és perquè encara hi ha una cosa més sagrada que el laïcisme: Els negocis, naturalment. Eliminar aquests dies festius perjudicaria greument al comerç i al sector de l’oci; incloent-hi, no cal dir-ho, les estacions d’esquí.