Fa poc que al meu barri (Sant Pere i Sant Pau) gaudim dels nous contenidors soterranis. En teoria són més nets, però això depèn a la pràctica d’una premissa essencial: Que la gent els faci servir adequadament. Als del costat de casa meva és freqüent trobar-te bosses fora del contenidor, escombraries i tota mena de deixalles escampades. Algú deixa negligentment la runa a fora, i no falta mai el vàndal que s’encarrega d’aportar les seves idees artístiques. Un dia és un vàter fet trossos. Un altre dia és un pot de pintura amb restes del seu contingut empastifant els voltants. (Adjunto fotos.)

Podem criticar tot el que vulguem als polítics, al sistema econòmic, a les institucions. Però al final, la reflexió a la qual em duu una cosa tan trivial com són uns contenidors és que el pitjor mal de la humanitat és el salvatgisme primari, la nostra pròpia naturalesa. No hi ha excuses. No val a dir que falla el sistema educatiu, que l’exclusió social és la causa de conductes incíviques, ni qualsevol altra explicació estructural. Al final tenim el fet irreductible de que ningú està obligat a fer el brètol d’una manera tan absolutament gratuïta.

Fa anys que les autoritats de Nova York van aplicar amb considerable èxit la “teoria de la finestra trencada”. Segons aquesta, cada vegada que algú trenca el vidre d’un edifici abandonat, està iniciant un procés de degradació que acaba en un augment de la delinqüència. Qui diu un vidre trencat diu una pintada en una paret o una bossa de la brossa fora del contenidor. El següent és la destrucció del mobiliari urbà, el furt, el robatori, el tràfic de drogues i la violència contra les persones. Sonen molt intel•lectuals les explicacions estructurals de la violència. Però si pensem que tot comença amb una pintada, un vidre trencat o un vàter esmicolat sobre la vorera, ens adonarem de la transcendència de la responsabilitat individual.

És un greu error menystenir aquestes “petites” malifetes. Cal perseguir-les i sancionar-les, com va fer la policia novaiorquesa als anys noranta. Els agents de l’ordre no poden vigilar tots els recons, però els ciutadans podem col•laborar denunciant qualsevol bretolada, i la guàrdia urbana té l’obligació de donar-li exactament la importància que té. Evitarem així mals majors en un futur i no ens consolarem amb banals teories antisistema que no serveixen per a res, excepte per al damunt donar-li justificacions al salvatgisme.