La Comunidad de Madrid li ha ficat un gol a Catalunya. Això està clar si comparem les xifres d’Eurovegas i Barcelona World. Les del primer projecte són molt superiors, de l’ordre de quatre vegades més en inversió, i deu vegades més en llocs de treball previstos. Encara que no he seguit gens el tema, sospito que la decisió estava presa des del començament, i que el senyor Adelson simplement ha jugat amb intel•ligència per obtenir millors condicions de l’administració, aprofitant-se de la rivalitat Barcelona-Madrid.

Reflexió apart mereix la qüestió dels noms, que no és tan secundària com pot semblar. A prop de Madrid, aviat ens trobarem una segona Las Vegas, una ciutat americana famosa pels casinos i que acull reproduccions d’indrets de tot el món, com Venècia o Egipte. Però Eurovegas serà una espècie de parc temàtic inspirat no ja en altres indrets del món (com Port Aventura), sinó en un altre parc temàtic. Vindrà un turista americà o rus, i potser es trobarà amb una reproducció d’una reproducció de l’Esfinx de Las Vegas...? Tot plegat té un cert regust grotesc, que potser el canvi de nom no evitaria, però, si més no, deixaria la porta oberta a un concepte més arrelat al tarannà local.

El cas de Barcelona World, però, és encara més surrealista. Primer de tot, resulta que no estarà a Barcelona, sinó a Tarragona. El govern català segurament pensa que aquí ja estem acostumats a que el nom de Tarragona no figuri ni a la pròpia Universitat, i a coses tan absurdes com que l’estació de l’AVE es trobi a Perafort-La Secuita. (Per cert: Seria molt demanar que a aquesta estació, donat que es situa a 11 km de la capital, es pogués comprar un trist diari?) Vaja, que els de Tarragona ens ho empassem tot. La pròxima ocurrència ja no sé si serà que l’Amfiteatre el traslladin pedra a pedra al costat del Maremagnum.

Sí que és cert que el nom de Barcelona és més conegut internacionalment que el de Tarragona. Però precisament perquè Barcelona està a una hora d’autopista, un gran complex d’oci es beneficiaria automàticament dels visitants que rep Barcelona, sense necessitat de posar-li un nom enganyós.

La que sospito que passarà més desapercebuda és la segona part del nom: World. Em pregunto per què tenim que dir les coses en anglès, si som a Catalunya i a Espanya. Potser sigui que no vindrien tants turistes si li diem Tarragona Món, encara que ho dubto molt. En tot cas, això depèn de quina classe de turistes volguem. Podem desaprofitar l’atractiu del color local, deixant de fer servir l’espanyol o el català, per guanyar un tipus de visitant més ignorant, però no sé si paga la pena.

Com més internacionals volem ser, més provincians ens tornem. En un món globalitzat, no hi ha res que “vengui” més que les coses locals, que són precisament les que interessen al que viatja, sobretot al que viatja i té un mínim nivell cultural. (I que normalment es deixa més diners i es comporta més civilitzadament.) Això no s’aplica, no cal dir-ho, a la majoria d’anglesos que visiten Salou, els quals tenen una incomprensible passió per venir a la Costa Daurada a menjar fish and chips, mirar l’Eurosport i comprar-se samarretes amb el lema I love Salou. No ens estranyi que tornin al seu país pensant que aquí bevem cada dia sangria, i continuïn sense tenir ni idea dels vins del Priorat. És el model turístic que ens hem guanyat a pols.