El “Catàleg de Béns a Protegir – Patrimoni Cultural”, és un annex del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal/POUM i fa referència als monuments, edificis, ambients urbans i altres béns immobles. En la fitxa del “Preventori de la Savinosa” d’aquest catàleg, que té el grau de protecció BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) tenim la següent descripció: “Situat al sud de la CN-340, sobre el rocam que separa las platges de la Savinosa i de la Rabassada. Obra de Francesc Monravà Soler (1928), és un complex format per set pavellons disposats simètricament i dos més secundaris però seguint l’eix de l’ordenació. De línies simples gairebé racionalistes, i amb uns materials senzills i construcció tradicional, el resultat és de gran força estètica, sobretot per la seva adaptació al paisatge”. Es justifica manifestant que és un “Conjunt homogeni d’edificis singulars per les seves característiques i especificitat per la que foren construïts, servir de Sanatori a la vora del mar”. Ara ja no és valida aquesta qualificació?, es pot enderrocat? , però en qualsevol cas s’hauria mantenir algun pavelló, total o parcialment.

La Mancomunitat de Catalunya va cedí 78.000 metres quadrats a la Diputació l’any 1927 i des de finals de l’any 1929 funcionà com a sanatori marítim antituberculós, per ser més endavant durant la Guerra Civil hospital de campanya i la seva cala com embarcador. El 1945 es crea el Patronat Antituberculós i torna a ser centre sanitari. Com aquesta malaltia a mesura que passa el temps deixa de ser una plaga, l’any 1969 tanca las seves portes i el 1971 torna a ser propietat de la Diputació.

El conjunt és molt acadèmic, plantejant un seguit de pavellons ordenats simètricament respecte un eix nord-sud que passa pel gran pati central i pel mig del gran pavelló central , el més alt, amb la façana sud orientada al mar. A finals del segle XIX, Lluís Domènech i Montaner ja havia plantejat una organització similar a l’Institut Pere Mata de Reus, com assaig previ del gran Hospital de Sant Pau de Barcelona. En uns pavellons hi havia dormitoris, en altres els serveis (capella, menjador) i l’administració L’estructura era a base de columnes, les bigues mestres, els cairats de fusta amb revoltons i el característic mosaic hidràulic del paviment.

El “Diari de Tarragona” històricament s’ha ocupat d’aquest complex notable racionalista i sanitari. Sobretot amb articles reivindicatius del recordat “Petrófilo”: “Un conjunto de edificios que la Diputación debería recuperar para cumplir una finalidad de servicio” (10 de març de 1977); El antiguo Preventorio, lugar idóneo para impartir toda clase de disciplinas universitarias (6 de juny de 1980); La Sabinosa todavía. No pueden malograrse una instalaciones cuando tantas necesidades de equipamiento son evidentes a lo largo y ancho de nuestras comarcas (26d’octubre de 1980). Més endavant Carles Gosàlbez (15 de gener de 1986) escrivia que “La Sabinosa puede convertirse en un ambicioso centro cultural. Nueve proyectos compiten en el concurso de ideas”, concurs convocat quan era president de la Diputació Josep Gomis. Algunes de les propostes eren: palau de congressos, centre de recerca, centre d’estudis turístics, museu del turisme i d’artesania, museu de l’arquitectura i de l’urbanisme catalans, hotel i restaurant, parc marítim, palau de cultura i auditòrium. Recentment dos estudiants de l’Escola d’Arquitectura La Salle-Ramon Llull en el seu projecte final de carrera fan propostes d’intervenció: Núria Capella planteja un centre d’interpretació del paisatge i Xavier Robert proposa construir un balneari.

Consultat Google podem llegir que “su deterioro crece día a día entre actos vandálicos y la desidia de las diversas administraciones: local, provincial, autonómica y estatal”. A més apareix una informació amb el títol de “Lugares abandonados & exploración urbana”, on el creador d’aquesta recerca manifesta que “para mi es uno de los cinco mejores abandonos de España”, avisa que el vigilant que hi ha és “muy estricto” en l’ús de càmeres fotogràfiques i manifesta que els edificis annexos estan “muy vandalizados”i tot el conjunt pot cosiderar-se com “abandono turístico”. Totes aquestes informacions a la xarxa van acompanyades de moltes fotografíes, tant exteriors com interiors, on podem comprovar l’estat ruïnós actual.

S’imagine-ho que La Savinosa, amb la seva situació topogràfica i paisatgista, estigués en el terme municipal de Reus? La meva àvia sempre deia, si Reus tinguès tot el patrimoni natural i monumental que té Tarragona, Reus estaría Déu sap a on. Aquesta és la realitat i tot plegat és increïble. La ciutat de Tarragona hauria de tenir a La Savinosa, entre altres possibilitats culturals, no especulatives, un auditorium (projecte a La Budallera ?), un museu de l’arquitectura i de l’urbanisme, centre de recerca de la Mediterrània.

La Diputació és la propietària i per tant és qui hauria d’iniciar, en tot cas, un treballat procés de descatalogació davant del Departament de Cultura de la Generalitat. Mentrestant això no passi no es por enderrocar, tal com han proposat diverses vegades representants polítics locals i també la societat civil. Però l’Ajuntament, també la Generalitat i altres institucions (Universitat, Cambra de Comerç, entre altres) tenen molt a dir. Fermí Morera (“Diari de Tarragona”, 29 de març de 1987) escrivia que la Savinosa és “una ciutat fantasma”. Tothom s’hauria de posar les piles i deslliurar-nos d’aquesta realitat i malson. Quan la Diputació i l’Ajuntament agafaran el toro per les banyes i resoldran aquesta gran vergonya que ja dura més de quaranta anys? Quan?

Fins quan tindrem aquet indret turístic únic abandonat? Fins quan durarà aquest mal somni?