En primer lloc dir-li a l’amic Carles, que li agraeixo profundament la “vidilla” que ens ha donat en els darrers dies. Així mateix li animo a que no defalleixi i segueixi “piulant”, ja que l’estiu es fa molt llarg –periodísticament parlant-.

Sincerament si jo fos veí dels “Músics” no m’hagués molestat pel tema del pedigrí o dels pijos, que trobo simplement una “boutade”. El que no és de rebut, i li dic amb tota l’estima que sap que li tinc, és que el senyor Castillo parli de “Kale borroka” i digui: “Familias con pedigri de #Tarragona apuntan dónde, y otros hacen los destrozos en la Calle dels Musics. #impresentable”.

El tinent d’alcalde de Seguretat Ciutadana no pot dir això gratuïtament ni quan va a “l’excusat”.

Però analitzant tot el que ha succeït, tinc la impressió que amb aquesta història Carles Castillo el que ha volgut deixar molt clar, és precisament, el seu posicionament i el seu pedigrí de socialista autèntic, d’esquerrà de soca i arrel, que li pot anar molt bé pel seu futur polític.

També tinc la sensació, que Carles Castillo n’està bastant fart del paper que li està tocant jugar a l’Ajuntament de Tarragona.

Per tant, crec que tard o d’hora, i és simplement com deia la meva sensació, tocarà el dos.

Salut!