El “Cafè de les 7 portes”
  
A Tarragona hi hagué molts cafès, avui anomenats “vuitcentistes” amb un ambient de senyoria com podien ser les tardes del Ritz de Madrid o qualsevol d’aquells, amb sabor ranci, de les Rambles de Barcelona. Però entre els de casa nostra va destacar l’anomenat “Cafè de les 7 portes” ubicat a la Plaça del Carros, on després hi hagut la Duana, ben a prop d’on anys després hi hagué el cafè cantant o niu d’art “Miramar” i es que aquest tipus de locals, siguin de l’estil que siguin, sempre tenen més èxit prop de port.

Les 7 portes oferia grans concerts, actes literaris, una selecta vida social i familiar amb una bona base cultural, ajudant, la seva continuada activitat a la promoció musical de la ciutat. L’any 1866, especialment durant el mesos d’hivern fou la data daurada de la tasca del pentagrama, especialment el concert del dia 23 de desembre amb motiu de la inauguració del monument a Mercuri, estàtua que va presidir, durant anys, la plaça. Els darrers anys del segle XIX foren el més fructífers intervenint els més destacats professors de la ciutat com els senyors Amigó amb Sabaté, duo d’harmònium i piano, Serret i Benaiges que dominaven el violí i piano respectivament, així com el duet compost per Pallardo i Terraza. El tarragoní Josep Cerezuela, tenor, va tenir un èxit apoteòsic acompanyat pel quintet Harmonia Valenciana, el 22 de novembre de 1898. Entre la documentació examinada, diaris, programes, etc. trobem que ja el 1903 la pianista Anna Aguilar que era deixebla del mestre Malats va realitzar un concert històric interpretant a Chopin, Beethoven, Franz Liszt, Schumann i Mendelssohn.

Cal dir que en el transcurs d’aquella època igualment van funcionar a Tarragona, el Cafè del teatre, Cafè Clarà, Cafè Tarragona, Cafè del Centre, Café Paris, Círculo de Tarragona, Societats L’Artesana i El Empireo, Cafè Suizo, el de La Unió, Variedades, del Foment i el Cafè de l’Adrià a la Plaça de la Font.

Bastant distint als cafès cantants o “nius d’art” que hi hagué a la meitat del segle XX que en lloc de Chopin i Beethoven s’escoltaven “Solamente una vez “ d’Agustín Lara o les “Campanitas de l’aldea” del Jorge Sepúlveda “Cançó d’amor i de guerra” cantat per Carme Boada, o “La pubilleta” recitada per Manel Gené “Ecos del Gaià”, però que igualment van donar oportunitats a molts joves intèrprets, fomentant l’art, la cultural i apartant-los de vicis i malifetes.
Les darreres dècades aquest edifici de la Plaça dels Carros que el franquisme la va anomenar molt de temps del General Sanjurjo, es una casa veïnal i d’aquelles esmentades nostàlgies, solament conserva les seves portalades.
Antoni Panadès - 22/12/2008 - 19:33h
Lluïset
08/07/2009
10:47
Recordo de petit, vivia al final del carrer Apodaca, que a l'estiu m'adormia amb les cançons del Miramar. Era una delícia!
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.