Josep Fèlix Ballesteros creu que només han de quedar tres administracions: l’estatal, l’autonòmica i la local
  
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona.

Alcalde, com porta aquesta nova etapa?

És una etapa diferent, però la porto molt bé. Les tres setmanes de negociacions per formar govern van servir perquè molta gent ens doni ànims, i fins i tot es manifesti públicament. Encetem una etapa plena de treball, negociació, diàleg, de debat previ, abans de fer arribar les qüestions al plenari o a una comissió informativa. Per tant, és una situació diferent, però no té perquè ser ni pitjor ni millor respecte a l’anterior. Senzillament, haurem de navegar en aquestes noves circumstàncies, tant l’oposició com nosaltres.

Descarta aconseguir un pacte estable amb CiU?

Jo vaig oferir la possibilitat durant aquelles tres setmanes, i amb posterioritat també, a ambdós grups polítics (PP i CiU). El Partit Popular amb un acte de coherència va manifestar, clarament, que no estava per la labor, però evidentment, no posaria pals a les rodes als grans temes de ciutat.

Convergència i Unió, per la seva banda, no ha dit rotundament que no. Per tant, s’obre una possibilitat, tot i que ara mateix no està sobre la taula ni hem començat a treballar ni a madurar, però que no descarto desenvolupar durant el mandat.

El dia de la seva investidura va dir que governaria amb generositat i humilitat. Això vol dir que no ho havia fet així abans?

No. Vol dir que això serà molt més evident que abans. De fet, en aquest passat mandat, per primera vegada a la història s’ha aprovat per unanimitat -entre els diferents grups municipals- un Pla General: el POUM. Per primer cop, s’aprova un document d’infraestructures ferroviàries, que malgrat la seva polèmica, també es va aprovar per unanimitat. Així mateix, per primera vegada -tot i que no és novetat- s’aprova el Pla Estratègic de ciutat: el Pla Tarragona 2022.

En els grans temes de ciutat sí hi hagut diàleg i consens. Ara, aquest diàleg i consens haurà d’arribar a tots els assumptes municipals, excepte a aquells que facin referència a la quotidianitat.

Què es pot fer des de l’Ajuntament per combatre aquesta situació de crisi econòmica que també afecta a les arques municipals ?

Malabarismes. Durant els propers dos anys, tinc la intuïció -segons la veu dels experts- que el país, la societat i les empreses sortiran de la crisi, encara que no ho faran a velocitat de creuer. De fet, la previsió del PIB és que vagi creixent en aquest dos anys. Però, en canvi, per les administracions públiques seran els dos pitjors anys de la crisi, per la baixada d’ingressos per part de la Generalitat i de l’Estat- que al mateix temps també tindran menys ingressos-,impossibilitat d’aixecar el sostre fiscal i dificultats perquè l’activitat experimenti una remuntada.

De manera que haurem d’explicar a la gent que primer hem d’acabar tot allò que està iniciat: Mercat Central, Teatre Tarragona, Comissaria de la Guàrdia Urbana, guarderies, Escola Oficial d’Idiomes...I dedicant-nos a mantenir adequadament tot el que ja tenim: jardins, via pública, neteja, seguretat. Però no podem fer grans apostes i projectes de grans inversions, perquè enganyaríem a la gent. No tindrem recursos per fer-ho.

L’emblema de les noves inversions serà el Museu de la Setmana Santa. Però, Tabacalera, per exemple, serà un projecte que començarà a rutllar al llarg d’aquest mandat, no en el seu primer any.

El Mercat Central té garantits els recursos per a la seva finalització?

Sí, sí. Disposa dels recursos necessaris,inclús si l’Estat (que no passarà) no ens aportés els 8 milions d’euros, perquè els diners estan tots demanats. Només està fet el Pla d’equilibri financer per tot el projecte. L’escola Oficial d’Idiomes està garantida per la Generalitat. L’única cosa que la podria fer tirar enrere és que la Generalitat digues que ara no paga, però ho tenim tot signat. És un contracte programa. Les tres guarderies infantils ja les tenim en marxa i adjudicades. I Teatre Tarragona i Comissaria, un cop adjudicat a les empreses noves, també estan a pocs mesos de ser inaugurats.

Però, a la Comissaria no hi treballa ningú...

Estan treballant dins, perquè una part important de l’obra versa sobre la climatització i la geotèrmia.

Un dels grans projectes com és el Banc d’Espanya podria quedar en stand by?

No. Aquest projecte també tira endavant, perquè està garantit pel Consorci de la Competitivitat Turística.

La primera etapa del mandat, finalitzar els projectes iniciats...I la segona?

La segona part del mandat serà una etapa marcada per la represa de la Tabacalera, perquè ens hem posat d’acord amb el Conseller de Cultura per tirar endavant un pacte institucional i l’adjudicació del Museu Nacional i el Complex Tabacalera. Moment en què a Llevant, l’antiga carretera de Barcelona es transformi en una avinguda que lligui totes les urbanitzacions de la zona, i serà el moment de treballar de forma sòlida en el projecte de soterrament del tren de l’Estació Central i bypass.

Estem parlant d’acords amb l’actual govern, però en les pròximes eleccions potser hi ha un canvi de color...

No tindré cap mena de problema d’anar amb el senyor Alejandro Fernández de la mà, i negociar el que s’hagi de negociar. No em preocupa.

Però pot haver sorpreses respecte a les condicions pactades amb l’actual govern...

No. No ho crec, perquè en el cas, per exemple, d’allò que ens pot trontollar el govern central: el Mercat Central, tenim un document del Ministeri de Foment i de Vivenda que garanteix els 8 milions d’euros amb una periodificació segons la disponibilitat pressupostària. A mi mentre aquests 8 milions d’euros me’ls donin els 10 primers anys de construcció, no hi ha cap problema. Ara ja en tenim 4 concedits, per tant només faria falta la meitat.

Què pot passar també per part del Ministeri? Que diguin que el Museu Nacional Arqueològic no és prioritari perquè no hi ha diners. Doncs llavors nosaltres tenim un pla B, que és la col•laboració públic-privada. És a dir, empreses privades que estan disposades a jugar fort amb un equipament d’aquestes característiques. Què pot passar més amb les infraestructures ferroviàries? Aquí com que clarament compartit la mateixa visió tots els partits polítics, no em fa patir gens. En tot cas, el que em preocuparia és que tinguéssim discrepàncies. Ara per ara, tenim coincidència amb la necessitat de l’adequació de l’Estació Central, i fins i tot amb la situació de l’estació intermodal al sud de l’aeroport. Tenim coincidència en la necessitat d’instal•lar un bypass, perquè l’alta velocitat passi per la nostra ciutat i tenim coincidència en què cal soterrar i alliberar la façana marítima de pas a la via del tren.

Però, serà una acció comuna?

Sí. Un cop tinguem l’estudi informatiu, els 4 grups municipals tornarem a convocar a totes les entitats que van participar en el document d’infraestructures ferroviàries, i a la vista d’aquell estudi, decidirem quin és el millor traçat, millor projecte i millor ubicació per a l’estació, i amb la maleteta a negociar a Madrid, mani qui mani.

L’AVE no ha recollit els beneficis esperats...Ha estat un negoci ruïnós.

Hi ha traçats que són clarament deficitaris. En canvi, el Corredor del Mediterrani té molt de sentit. Aquí tenim gairebé el 50% de la població del país, 60% del PIB d’aquest país i, pràcticament, el 50% del flux de mercaderies.

És absolutament clau per la ciutat que l’AVE funcioni.

Si l’AVE no ha funcionat millor a la nostra ciutat és per la desastrosa ubicació de l’estació.

El que també sorprèn és que a aquestes alçades encara no estigui clar la connexió de les mercaderies del Port amb l’alta velocitat.

Aquí hi ha hagut una discussió, històricament, difícil que és si la connexió passava pel mig del polígon químic o bé a prop de Vila-seca. Aquesta disjuntiva, tot i que cada cop és té més clar que no ha de passar pel mig del polígon químic, l’alternativa no està perfilada.

Està clar que les administracions tardaran en tornar en invertir, però vostè continua apostant pels Jocs del Mediterrani. Són factibles en aquest context?

Sí, perquè el gruix de les inversions no seran els dos propers anys. És a dir, si en comptes del 2017 fossin, per exemple, al 2014 o 2015, li diria que això no és viable i que estem morts com a conills.

Per què?

Perquè la infraestructura més costosa és la Vil•la Mediterrània i s’ha de fer amb participació privada. Si la haguéssim fet amb diner públic, tindria un retorn difícil i una sostenibilitat econòmica complicada.

La reducció de les administracions per pal•liar la crisi, passa per posar en qüestió el paper dels Consells comarcals i de les Diputacions?

Sí, sí, perquè el ciutadà no pot arribar a entendre per què té a sobre seu 5 administracions: Ajuntament, Consell comarcal, Diputació, Generalitat i Estat. Els ciutadans es poden preguntar per què ha de suportar tanta estructura sobre les espatlles. Crec que tot plegat ha de quedar reduït a tres administracions: local, autonòmica i estatal, amb una clara distribució de competències.

Crec que els Consells comarcals tenen poc sentit, avui en dia, almenys la seva estructura política i directiva. L’altre aspecte és que tots els ajuntaments puguem tenir un àmbit comarcal de decisió i de mancomunar serveis. Per exemple la gestió de la brossa i els residus, per tal d’abaratir preus. Hem d’eliminar els Consells comarcals i crear mancomunitat de serveis, entre els diferents ajuntaments, sense introduir més càrrecs públics: els mateixos alcaldes formen un consell d’alcaldes i d’allí n’hi ha un que presideix, sense tenir una estructura afegida.

Les Diputacions han d’anar cap una transformació en el mateix sentit, però en un àmbit més gran, perquè les Diputacions tenen carteres locals i alguns sectors supracomarcals de decisió, com són els Parcs Naturals i les Muntanyes de Prades o les Denominacions d’Origen de la qualitats de certs productes gastronòmics. Les Diputacions s’haurien de quedar amb molt poca competència i amb gairebé cap estructura.

Nosaltres -com sigui- en aquests 4 anys, reduirem les administracions i canviarem la llei electoral. El que ha passat a Tarragona aquestes tres setmanes o el que va passar amb el Tripartit: la no elecció directa de president de la Generalitat o d’alcalde és una de les coses que potser indigna més.

La llei electoral, precisament, és una de les reivindicacions justes del moviment 15–M. Crec que als polítics els hi està costant entendre que s’hauria de començar a instaurar una nova manera de governar

Entendre no costa, el que costa és començar a posar fil a l’agulla.

Falta transparència...i que els polítics "entenguin" que no es poden cobrar dos sous de l’administració, que no poden proliferar els càrrecs de confiança, que s’ha d’acabar amb les prebendes, etc, etc.

Això no és un problema de la llei electoral.

Tan sols descric situacions que la gent percep. S’ha de canviar la manera de fer.

Evidentment que s’ha de canviar. Però primer hem de començar per aprimar l’administració. Una vegada fet això, eradicar totes les incompatibilitats necessàries.

Fa pocs dies es va conèixer la decisió d’arxivar el cas de Terres Cavades. Està convençut que realment està tancat?

Si he de creure a la jutgessa sí. Que hi ha ombres, també. Tant en un cas com en un altre, així mateix com amb el Fortí de la Reina vaig dir que acataria i respectaria les sentències, i crec que és el millor que podem fer per la credibilitat de tots. És cert que encara hi ha ombres, però també hi ha ombres sobre altres temes com el Parc Central. Però, quan la Justícia parla és bo que, excepte que apareguin noves dades, tots deixem de costat especulacions i ens limitem a acatar.

Com està el cas del Jaume I?

La Fiscalia ja té feta l’auditoria econòmica i de gestió, ho ha passat al Jutjat corresponent i encara està pendent de sentència o de decisió judicial. Per tant, aquí sí que hem d’estar amb el que es digui.

La ciutadania té la sensació que entre els partits polítics “es tapen les vergonyes”. Hi ha alguna mena de pacte?

No, no. Al contrari, jo vaig tenir molts problemes durant el segon any del mandat, perquè va haver una auditoria que la vaig fer pública, i la vaig enviar a la Fiscalia. En aquests 4 anys enrere no ha aparegut cap nou cas ni de corrupció ni de sospites. Vaig fer allò que em vaig comprometre a fer durant la campanya: fer l’auditoria, que la farien els treballadors municipals, i posar-ho en mans de la Fiscalia. Amb el Fortí de la Reina, acatar el que diu la Justícia, en el tema del Parc Central encara no hi ha una resolució definitiva, i en el cas de Terres Cavades ja hi ha un veredicte.

Són temes que s’han eternitzat molt. En canvi, hem resolt molt bé i de forma àgil el Marina Tarraco o l’Hostal del Sol.

Per tant, en el cas de Jaume I no hi haurà problema en tirar endavant les obres?

No, no, no. Nosaltres ara estem acabant el Pla de condicions, traurem a concurs el pàrquing, i crec que a principis de l’any vinent han d’estar en marxa les obres. No les aturaré excepte que algun jutge doni una informació nova i pari el projecte. No podem estar més temps amb aquella vergonya.

Hi havia una resolució que deia que no es podia tocar ni una ferralla...

Això va ser quan Alem va demandar contra el rescat de la concessió. Com el jutge ja ha fallat a favor del rescat, nosaltres ja podem fer i desfer. Una altra cosa és el litigi dels aparcaments Alem, que serà un litigi intern de caràcter mercantil.

Per acabar, quin missatge llança al ciutadà, enfront d’aquesta situació econòmica?

La nostra primera preocupació serà la creació d’ocupació i d’activitat econòmica. En aquest sentit, estem parlant amb els sindicats, empresaris i amb la Cambra de Comerç, amb qui hem establert quatre línies de treball que seran de vital importància, en els propers mesos, per reactivar el teixit empresarial econòmic de la ciutat. Hem de fer possible la transformació dels polígons més importants de la ciutat: Francolí i Riu Clar. Que funcioni el Pla Parcial 9 i 13, i que la construcció del Parc Científic i Tecnològic de Sescelades s’iniciï d’una vegada, perquè només amb aquestes quatre peces, en els 2 ó 3 propers anys es pot percebre una reactivació econòmica important. Alhora, hem de proporcionar facilitats administratives per a la creació d’empreses a la ciutat.
Pitu Tarrasa - 04/07/2011 - 14:52h
càrrec de confiança
06/07/2011
14:23
3? i 4, i 5... i 10, si convé. Això de la crisi, qui s'ho creu? On és la crisi?
Jaume Ribes
06/07/2011
09:55
Perqué no es publiquen els noms dels càrrecs de confiança actuals i els seus salaris reals?

Perqué quant es donen dades dels salaris dels politics de l'Ajuntament no es dòna el total caobrat durant, per exemple l'any 2010 i no només el salari?

Començem a ser trasparents i obrem en conseqüencia.
botiguer
06/07/2011
09:36
Els clients ja no em demanen xoriço, ara em compren democràcia. I jo els dono el mateix.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.