Josep Poblet: «La plaça de Toros està finalitzada i l’Ajuntament ja ens ha demanat fer espectacles per Sant Magí i Santa Tecla»
«La Llei de Vegueries és inaplicable, no han fet una llei, han fet un flac favor al país»
  
Fotografia Tottarragona
Fotografia Tottarragona
Fotografia Tottarragona
Fotografia Tottarragona
Fotografia Tottarragona
Fotografia Tottarragona
Fotografia Tottarragona
Fotografia Tottarragona
Entrevista al president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, amb la que repassem diferents temes d’actualitat i que seguint la nostra filosofia de transparència, reproduïm de forma textual.

Avui ha fet una declaració institucional CiU, ERC i PSC sobre el tema de l’Estatut, em podria fer una pinzellada?

Hem fixat la posició de la Diputació envers un Estatut que sembla que tenim de manera disminuïda. Aquest rebuig, desencís i malestar l’hem traduït aquests tres grups en nom de la Diputació amb aquest comunicat refermant aquesta disconformitat i indignació contra la bufetada que hem rebut injustificadament i de manera impròpia. Aquell gran pas endavant que va significar l’any 1979 l’Estatut de Catalunya hem volgut 30 anys després donar un nou pas endavant que doni més reconeixements a les capacitats de Catalunya i se’ns ha sigut retallats i per tant ni les institucions ni la ciutadania ho podem consentir i hem de demostrar democràticament aquest gest injust.

El president de la Diputació estarà demà a la manifestació de Barcelona?


Hi aniré en la meva condició de ciutadà de Catalunya, com a membre del meu partit, com a president de la Diputació i com Alcalde de Vila-seca.

Hi ha un punt concret que ha retallat el TC i és el que fa referència a la Llei de Vegueries, que bàsicament l’ha deixat tocada de mort, què en pensa?


Això que m’acaba de dir ja ho vaig dir al Parlament i em van dir que era una gosadia per part meva, em van maltractar perquè al Parlament és norma que quan una cosa està impugnada ni se’n parla. Hi ha coses que es podien haver canviat, que no són precises pel TC, ni per l’Estatut, que s’havien d’haver modificat lleis estatals. Si el Tripartit és “gobierno amigo” no sé com no s’ha aconseguit que Madrid canviés la llei de Demarcació i Planta Judicial que permetria ajustar els municipis de la Ribera d’Ebre que formen part del partit judicial de Falset. Tampoc s’ha variat la llei orgànica electoral general ni s’han modificat lleis que permetin alterar límits provincials i aquests eren deures que es podien haver fet i no s’han fet. La Llei de Vegueries jo l’he qualificat com impròpia en un moment desafortunat perquè estem en una profunda crisi i no està el país per pensar en alteracions provincials però si admetem que és prioritari, s’ha de fer bé, moderna, audaç i que quan l’aprovis la gent vegi que era necessària. Aquesta és una mala llei que l’únic que farà ara és cremar el concepte de vegueria a oïdes dels catalans.

Tot i això el conseller Ausàs reitera que la pròxima setmana el Parlament aprovarà la Llei de Vegueries.

Molt me temo que ho tiraran endavant perquè si fan endarrera és admetre un fracàs i es tracta de fer la puntadeta en el programa de govern d’un determinat partit que està en el govern. És una mala llei i és inaplicable, per tant no han fet una llei, han fet un flac favor al país.

I d’una retallada política a una retallada econòmica. El moment és crític i soc dels que penso que encara anirà “in crescendo”. De quina manera afectarà o afecta a la Diputació?


La Diputació en aquest moment segueix el seu curs, afectada com institució econòmicament com la resta del país, però amb les ganes i coratge per donar respostes als reptes que el nostre territori ens demana. Ni ens hem deixat ofegar per la remor de fons de que venen altres plantejaments, ni hem deixat de fer la feina encomanada, ni d’atendre als ajuntaments. Com que rebem menys diners de l’Estat, reduïm despesa d’estructura. Ara hi ha coses que no les podem fer amb tanta quantia i d’altres amb més sacrifici a resultes de poder seguir fent una política d’inversions en carreteres, d’ajudar als ajuntaments a través del Pla d’Actuació Municipal i de poder crear instruments nous com el PEIM, el Pla Extraordinari d’Inversions i Manteniment, que permet en temps de crisis que els ajuntament s no només puguin completar alguna obra més sinó que al mateix temps puguin mantenir l’obra feta. El PEIM ha generat al 2009 6 milions d’euros i al 2010 6 milions més que sumat als 45 del Pla d’Actuació Municipal, es veu la magnitud d’esforç de la Diputació només en aquests dos camins que n’hi ha més. I això no ens ha impedit la participació a la Generalitat de 22 milions d’euros al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya i els més de 5 milions d’euros als Fons Feder. Hem fet tots els plans propis de la Diputació, hem col•laborat amb els plans del govern i hem fet plans extraordinaris per la crisi.

Aquest país i les administracions en general han viscut durant anys per sobre de les seves possibilitats i ara possiblement ens hem ficat al lloc que tocava...


Podríem convenir que entre un 30 i un 40% havíem inflat de més el globus i ara ens toca fer que el globus que no va punxar, es desinfli però sense que es malmeti i que la gent recuperi la confiança, s’incentivi el consum, que es generin llocs de treball i remuntar la situació partint d’un escenari de racionalitat i prudència, pensant que el globus no es pot tornar a inflar d’aquesta manera.

També ha estat un tema de debat i se n’ha parlat i molt a la premsa dels sous dels polítics, realment eren excessius?

Si em preguntessin si eren excessius jo diria en relació a què, perquè si és en relació a l’esforç o la dedicació o a les hores que molts hi dediquem, és difícil de dir. Jo sé que el meu fill no comparteix cap cap de setmana amb el seu pare i els fills de pares que treballen al món privat comparteixen tots els caps de setmana amb ells i ells guanyen molt més però no surten als diaris. A mi que es publiqui el sou dels que ens dediquem a l’acció pública em sembla bé però s’ha de saber ponderar si tots compleixen els objectius, si un se’ls guanya amb justícia que no li recriminin. Jo vaig baixar els sous al 2007 entre un 12 i 15% dels electes i ara al 2010 per imperatiu de l’Estat ho hem tornat a fer. Nosaltres ja actuàvem amb moderació i no me n’empenedeixo gens. El que em dol és que aconseguim un efecte perjudicial i és que la gent que se sent atreta per anar al sector públic no ho farà. Que em digui algú quants sous privats que drenen l’economia del país, des del món futbolístic fins al món empresarial, que sumen xifres espectaculars i no generen cap riquesa i això no es dedica cap diari a treure-ho, és més sortim amb les banderes al carrer a aplaudir-los.

El que està clar és que la classe política no està passant pel seu millor moment en quant a popularitat. Ahir el Centre d’Estudis d’Opinió publicava que el tercer problema de l’Estat pels ciutadans després de l’atur i l’economia eren els polítics. Suposo que s’ha de lluitar per eradicar aquesta opinió.

Sí, en política patim un problema i és que per exemple en el món futbolístic per molt de dolents que hi hagi no es diu que tots els futbolistes són iguals, i en política no destriem, és generalització, tots són iguals: “mangantes”, dropos o desencisadors, som el tercer problema del país. Afortunadament he de dir que no deu fer forat en tothom, jo fa molts anys que m’hi dedico a la vida política municipal i els ciutadans m’han seguit fent confiança, per tant aquestes generalitzacions són de vegades més mediàtiques que reals. I em preocupa el problema i em sento solidari per poder resoldre-ho i tota la meva il•lusió és fer possible programes de govern però també recuperar l’entusiasme de la gent.

Aquí a la Diputació, com valora el pacte amb el partit Popular?

Jo estic encantat, ha funcionat i funciona molt bé i els dos diputats que el PP té en aquesta corporació no tinc paraules per elogiar l’activitat que fa un i l’altre, tant el vicepresident primer, amb qui comparteixo bona part de la feina de la casa com l’altre diputat, Alejandro Fernández, un jove diputat molt ben preparat, amb les idees molt clares i amb formació sòlida per tirar endavant OASI, que és un àmbit de gran confiança de la ciutadania en el món del coneixement. La xarxa Tinet gestionada des de la Diputació, tot i que no és on va néixer, és la xarxa social més important que es coneix en situacions similars i ja compta amb 30 mil tinetaries. I Alejandro Fernández la gestiona amb plena satisfacció d’aquesta presidència i amb la meva total confiança.

Per l’altra banda també em sento satisfet del grau de confiança de la resta de forces polítiques que els grans elements de la corporació els han votat sempre a favor i això vol dir que hem fet polítiques que tenen l’acceptació d’una amplíssima ciutadania representada en les diferents forces polítiques.

Recentment a Tarragona s’ha produït el relleu del cap de llista de CiU de Victòria Forns per Joan Aregio, com ho valora?

Joan Aregio és una persona per la que sento una gran admiració i respecte. El conec de fa molts anys quan encara no estava en la política activa i he seguit de prop la seva trajectòria i estava convençut que Joan Aregio podia haver estat un bon alcalde de Tarragona i les circumstàncies polítiques que vam viure a les eleccions de 2007 no ho van fer possible tot i treure bon resultat. Per tant això no ha d’anular cap ni una de les virtuts que té, que les ha exercit com a president de la Diputació que les exerceix com a president del Patronat de Turisme d’aquesta casa i com a tarragoní. És una persona recta, honrada, honesta, que ha fet un exercici de generositat extraordinari que és dir: és possible que a banda de ser bon gestor, cal ser bon candidat i és possible que no sigui el candidat que entusiasma o sap moure el gruix de vots necessaris per formar govern. Això no és fàcil de fer i ell ha buscat la millor possibilitat de futur per fer possible el govern que ell hagués volgut fer a través d’altres persones. Conec també la Victòria, és ell qui l’ha escollit i tinc una gran confiança en que farà una gran feina política al servei de la ciutat. És una persona jove amb una preparació molt gran, molt connectada amb els problemes del nostre temps i amb el món social. Tinc una gran confiança en que les polítiques que en Joan no va poder acabar de culminar doncs ho faci ella amb Joan al costat i amb mi i tota la gent al costat.

Canviem de qüestió, com veu els primers passos de la fusió de les tres caixes en la que està inclosa Caixa Tarragona?


Aquest ha estat un camí complex perquè no l’havia recorregut ningú. Però del panorama de les 10 caixes catalanes, faig un recordatori a tots aquells que no ens ho van posar gens fàcil, que mirin ara el procés que han seguit uns i altres i valorin, havent-se de fer com s’havia de fer, qui se n’ha sortit millor. Perquè una cosa és que estiguéssim en disconformitat en haver-ho de fer però és que s’havia de fer perquè si no venia un senyor que es deia Banc d’Espanya i deia: vostè ja no és vostè, vostè soc jo perquè té els comptes així. I ara que ja podem parlar més clar perquè hem superat totes les dificultats i no crearem pànic enlloc perquè ja s’han arreglat les coses, és el moment de reconèixer que malgrat les traves del procés, avui les tres caixes que sumades fan una de nova, és la segona caixa més important de Catalunya i la quarta de l’Estat espanyol i del territori de la demarcació de Tarragona passa a ser la primera, que no ho era. Vist el pes que hi tenim i l’obra social que quan millorin les coses tindrem i la participació, com estan de contents els empleats i la societat civil, podem dir que el viatge no ha anat tan malament.

Per tant els temors sobre la pèrdua de pes específic en tots els àmbits pel que fa a la nostra demarcació o l’antiga Caixa de Tarragona, són infundats?

Jo he estat immers en el temor contínuament, he seguit en tot moment aquell esperit fundacional de 1949. Quan aquest territori i des d’aquesta institució, un president i un diputat es van aixecar i dir: farem una caixa pel territori, això a mi em pesa molt. El que han de preservar els òrgans de govern de Caixa Tarragona i que jo he animat i estimulat és que aquell esperit fundacional de servei al territori es mantingui. I això es tradueix fent que els empleats que hi havia a Caixa Tarragona, que seguiran sent els mateixos i estaran al seu lloc de treball, s’hi sentin generosament tractats, fent possible que l’obra social creixi, fent que la gent que ha de prendre decisions en aquesta nova caixa estigui en el lloc que ha de ser amb la proporció més alta que no abans, és a dir, ara pesem més que el que pesava Caixa Tarragona fins a l’octubre de 2009, tenim un 21% de representació quan només tenim un 11% dels actius. I el que hem de procurar és que sent uns altres que abasta a tot el país, a la nostra part del país hi hagi el pes i la sensibilitat i el reconeixement a l’especificitat.

Creu que el nom de Tarragona constarà al nom comercial?

Ja hi consta, al registre mercantil hi consta com Caixa Catalunya, Tarragona, Manresa, ara i sempre. Ara el que es discuteix és la marca corporativa.

I a la marca hi sortirà?

A la marca és difícil que hi surti Tarragona. Jo diria que no és ni l’objectiu que surti Tarragona ni Manresa ni Caixa Catalunya. Ha de ser un nom nou que simbolitzi una caixa nova.

Passant a un altre tema, quan veurem la plaça de Toros acabada?


Acabada ja està. La plaça ja està en el que era el seu objectiu principal que era restaurar-la, posar vidres als finestrals, cobrir-la, posar-hi grades noves tot i que això corresponia a la segona fase però ho vam avançar, suprimir barreres arquitectòniques i insonoritzar. Això ja està acabat, per tant la plaça ja no és una plaça, li diem aquest nom però és l’equipament cobert més gran que tenim al territori.

Però de moment inoperatiu?


No, operatiu del tot, sinó no s’hagués pogut fer el concurs de castells ni es podria fer el següent ni des de l’Ajuntament m’haguessin demanat l’espai per Sant Magí i Santa Tecla. Què no està enllestit? Doncs depèn del que es vulgui fer. Per exemple toros ara no perquè s’ha de fer els “toriles” però encara no sabem si s’acabaran fent toros o no així que de moment no cal fer aquesta despesa. La plaça per fer activitats que avui s’hi programen com són els concurs castellers, les festes de Sant Magí que ja està cedida a l’Ajuntament, es pot fer, l’únic que no es pot fer és una activitat que necessiti el 100% de la cúpula tancada perquè necessita una ventilació especial i encara no sabem quin tipus d’activitat necessita que estigui tot tancat.

No podem dir que com no hi ha la climatització acabada, la plaça no està acabada, i tant que està acabada. Sempre es poden fer més coses però els objectius inicials ja s’han fet.

Hi ha hagut sobrecost?


Deu estar entorn al 20% que ja està pagat i liquidat. I atribuïble a que s’han trobat restes romanes, conduccions d’aigua del temps dels àrabs, i que la plaça no era rodona sinó de forma ovoïdal i per tant es va haver d’adaptar el disseny de la cúpula. I sobretot el sobrecost per la renovació de les grades que es va passar de la segona fase a la primera perquè eren unes grades nefastes i era una llàstima que en el concurs de castells estiguessin així, i això va costar un milió llarg d’euros.

Per tant, en el cas que en un concert programat per Sant Magí o Santa Tecla al Camp de Mart plogués, es podria fer a la plaça?

Sí, és que l’Ajuntament ja ens ho ha demanat per Sant Magí i també per Santa Tecla i està concedit, no sé si pel cas de pluja o perquè tenen pensat alguna activitat.

Un dels últims temes, la Savinosa.

Jo no formo part del problema ni de la solució. Aquest tema per a mi no és cap prioritat. Si la Savinosa li hagués importat alguna cosa a aquesta ciutat, s’hagués fet alguna cosa. Quan 25 anys després de remenar la perdiu no s’ha fet res és que no convé fer res, deixem-ho estar, ja està bé així, si hi hagués una idea brillant ja s’hagués fet.

Quan vaig fer la primera visita institucional a l’Ajuntament de Tarragona, li vaig dir a l’Alcalde: “sé que tens un gran projecte per la Savinosa, tens la Savinosa a la teva disposició perquè ho puguis fer”. Per tant, en aquesta casa que ningú demani que s’ha de fer amb la Savinosa, en som els propietaris, estem arreglant el mur i cuidant tan com cal però no hi podem fer res perquè cada cop que hem volgut fer alguna cosa, han sortit un munt que deien que s’havia de fer una altra. Jo només ho he posat a disposició de l’Ajuntament per a que fes aquell projecte i a hores d’ara no hem sentit res més del tema.

Ni la Diputació ni aquest president té com a prioritat la Savinosa perquè no hem tingut cap il•luminació del que cal fer allí. Deu ser que no convé fer res.

Ara ja per acabar, a partir de les eleccions, Josep Poblet serà diputat al Parlament, serà alcalde de Vila-seca i serà president de la Diputació.

Això quan hàgim guanyat les eleccions sí que passarà durant uns mesos. En el moment en que es produeixi prendré les meves determinacions, com que avui no es produeix vull acabar la meva feina a la Diputació i a l’ajuntament de Vila-seca. I com que no soc un heroi no podré fer tres coses i hauré de deixar alguna, aquesta reflexió és la que encara no he decidit, en tot que sempre que m’ho pregunten deixo ben clar que la que segurament no deixaré és la de concórrer a les eleccions municipals de Vila-seca. I crec que amb aquestes paraules la meva decisió s’entén perfectament.
Pitu Tarrasa - 09/07/2010 - 18:34h
Ingrid
13/07/2010
08:40
Com que ara ja no hi faran més curses de braus ja no cal dir-li plaça de toros. Què us sembla "la bombonera"?
a jo
11/07/2010
17:00
I QUE VOLEU QUE SIGUI EL mou-te, O eL jUAREZ, O ALGUN `'Aquestos els que liderin quant estan més venuts tots plegats a les forçes polítiques, mireu com tenim Tarragona, anem bé si ens ha de gobernar Ballesteros, però és que no se que és pitjor si que governi Ballesteros o que és torni a presentar el Albert Vallvé... munas lacres tenim a la ciutat. i no diguem de Poblet, un polític que per tal de ser-hi conseller de la Generalitat sería capaç de vendre Vila-seca com ho va fer un Altre antecesor d'ell..
JO
10/07/2010
14:15
No estic d'acord francesc, a tgn anem foten les culpes fora, perdem el temps i els del voltant avançen passant-los la mà per la cara.Aquesta és la crua realitat.No potser que al final la culpa de tot la tingui Reus, el que passa que des de sempre la societat tarragonina és inmobil i així ens ha anat.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.