Reflexió de la RSAT sobre el cas de la Torre de Minerva i més enllà
  
El passat dijous 15 de juliol va transcendir la incomprensible actuació de l’empresa encarregada de muntar una bastida al voltant de la Torre de Minerva, del segle II a. de C., a la muralla de Tarragona, bastida que anava destinada a facilitar la documentació i estudi de la torre i del relleu de la deessa Minerva, el més antic d’època romana fora de la Península Itàlica. En aquella ocasió, però, es procedí a perforar els blocs de la torre en dotze punts per ancorar bé la bastida, un dels forats en el mateix relleu. Tots aquests fets han estat àmpliament difosos per la premsa.

La primera reacció que des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense vam tenir davant d’aquests fets va ser d’incredulitat, primer, i estupefacció després en conèixer l’abast dels danys produïts, més si tenim en compte que l’empresa encarregada del muntatge estava especialitzada en aquesta mena de treballs en el patrimoni cultural, per la qual cosa aquests fets resultaven imprevisibles i inimaginables. El resultat ha estat una actuació absolutament negligent per part de l’empresa, i incomprensible si es té en compte la seva experiència prèvia. Sabem, a més, que des de l’Ajuntament s’havia advertit prèviament a l’empresa que l’ancoratge de la bastida no podia fer-se a la mateixa torre.

Les administracions directament implicades, Ajuntament de Tarragona i Generalitat de Catalunya, així com l’Arquebisbat de Tarragona com a propietari de la torre, van actuar amb celeritat en conèixer els fets i han actuat per pal.liar els danys causats, evitant un major deteriorament dels blocs i el relleu de Minerva. També aquestes entitats van compartir puntualment la informació amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), ICOMOS, i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT).

Ara ens cal una reflexió sobre com tenim el patrimoni de Tarragona, quin tractament li donem, i amb qui comptem per fer-ho, més enllà de les responsabilitats en que hagin pogut incórrer les persones implicades. Sabem que una situació com la que ha patit la torre de Minerva no es pot tornar a repetir de cap manera. Caldrà segurament revisar els procediments que les administracions implicades han emprat en la programació dels treballs a la torre de Minerva i esbrinar si s’hauria pogut evitar el lamentable resultat obtingut.

Partint d’això, establir quines garanties són exigibles a les empreses adjudicatàries de treballs en el patrimoni cultural, fins i tot prescindint de la rellevància reputacional que puguin presentar per tasques prèvies, establint els mecanismes de control més adients.
En aquesta tasca hi estem tots compromesos. Les administracions més directament implicades, Ajuntament i Generalitat de Catalunya, amb els seus diferents serveis, han d’impulsar decididament totes les iniciatives que serveixin per recuperar i posar en valor el nostre patrimoni, tant des del punt de vista administratiu com econòmic, cercant, si escau, la col•laboració de l’Estat i de la Diputació, i la dels propietaris d’aquests béns. Sabem que moltes actuacions poden comptar amb l’aval científic de la URV i l’ICAC, per la qual cosa cal vehicular aquesta participació, així com la d’ICOMOS. I, naturalment, no es pot deixar de banda la implicació sempre decidida i desinteressada de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, una entitat civil que fa més de cent setanta-cinc anys que vetlla i treballa per recuperar, preservar i donar a conèixer aquest patrimoni. Molts dels membres de l’entitat porten dècades dedicats a aquesta tasca, acumulant un coneixement específic i precís sobre molts elements del patrimoni tarraconense, coneixement, dades i detalls que no sempre consten en la literatura científica. Cal no oblidar aquest fet.

Certament l’Ajuntament de Tarragona, amb el conseller de Patrimoni al capdavant i el seu equip tècnic, ha endegat la Taula del Patrimoni, de caràcter tècnic, amb la participació de les institucions i entitats esmentades. S’ha tractat en primer lloc de l’amfiteatre i, amb caràcter d’urgència, del cas de la Torre de Minerva. De moment resulta un instrument útil, però no és l’ens de gestió del patrimoni que Tarragona i el conjunt del Patrimoni Mundial requereix. Cal arribar a aquest objectiu i aconseguir una gestió integrada de tot el patrimoni de Tarragona, com des de fa anys reclamem des de la RSAT.
Perquè l’estat del patrimoni és precari. Tant els grans monuments com els elements menys coneguts. En aquest sentit a la web de la RSAT ens hem fet ressò recentment dels efectes que provoca un baixant d’aigües en mal estat al porticat del carrer Merceria ("Deixadesa", 20/07/2021). Fa temps també vam advertir del problema dels desguassos a la muralla, a la Via de l’Imperi. Això per no citar les restes epigràfiques d’època romana que es conserven a la Part Alta en molt mal estat, on algunes han perdut part de la inscripció degut a les condicions climàtiques i l’acció humana continuada.

És per aquest motiu que des de la RSAT hem plantejat la substitució del relleu de la torre de Minerva per una còpia fidel, preservant l’original en condicions òptimes. No és ociós recordar que si aquesta substitució ja s’hagués produït, ara el relleu danyat no hauria estat l’original, sinó una còpia fàcilment substituïble. No es tracta de canviar els originals per còpies de tots els elements del patrimoni. Òbviament el millor lloc per un element és dins del seu context original, però hi ha determinats casos en què el perill real de pèrdua del seu valor cultural o la seva excepcionalitat, com el cas del relleu de Minerva, fan aconsellable la substitució.

Finalment volem destacar també que la salvaguarda del patrimoni requereix Polítiques (en majúscula) que l’afavoreixin. Així fa poc es publicava a la web de la RSAT els efectes dels impostos i les desgravacions que s’hi podien aplicar ("Misèria i companyia", 15/06/2021), reclamant també una efectiva Llei de Mecenatge, la qual permetria a les persones poder obtenir una digna desgravació per inversions en el patrimoni. I una eficaç política de subvencions per a les actuacions "menors" que incentivessin els propietaris a la conservació dels seus edificis i béns patrimonials, a més de les inversions en els monuments més significatius. En això els polítics que ens representen a les cambres municipal (Ajuntament), provincial (Diputació), catalana (Parlament) i estatals (Congrés de Diputats i Senat) haurien de jugar un paper important i decidit.

Aquesta és la reflexió que fem des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Pensem que l’Ajuntament ha endegat instruments de participació que resulten útils, però que s’ha d’avançar encara més de forma coordinada, revisant els procediments emprats fins ara perquè un fet com el succeït a la torre de Minerva no es torni a repetir mai més. I cal la col.laboració de tots, administracions, entitats, propietaris de béns patrimonials, i societat civil en general. Així ho esperem. Nosaltres hi estem compromesos des de fa cent setanta-set anys.
Redacció TT - 26/07/2021 - 10:54h
Juanjo
29/07/2021
19:56
¿Sería posible que en las Murallas de Tarragona hubiese vestigios de la Atlántida?
Pere
27/07/2021
09:42
Potser caldria fer més cas a la RSAT que coneix i estima el Patrimoni, no?
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.