Albert Saludes i Casas
Albert Saludes i Casas
Guau, guau! no és el mateix que Piu, piu!


L'haver fet un parèntesi de vint anys de la meva vida a Barcelona, m'ha servit entre altres coses, per a valorar com cal alguns aspectes ambientals d'una ciutat petita com la nostra. Petits detalls de vegades, però que junts amb d'altres, arriben a ser prou importants com per a ser conscient de que viure a la nostra ciutat, em dóna un alt grau de benestar. I de vegades, oblidem que tenim aquesta gran sort.

Molt freqüentment -sobre tot de bon matí- quan surto al carrer, puc escoltar el cant alegre de diversos ocells, i no parlo tant sols dels que tenim domesticats en gàvies a casa, que també ho fan, sinó dels que volen i piulen lliures per sobre nostre, gavines incloses.

Tot plegat, fa la ciutat molt més agradable i acollidora. Però hi ha qui s'estima més tenir gats o gossos, i val a dir que el seu cant no té res de relaxant.
Quan arriba el temps de cel dels gats, la cosa es posa força pesadeta. Però com que això dura poc, doncs res, tal dia farà un any.

Una altra cosa ben diferent és compartir espai amb els gossos, uns animals que a diferència dels gats, necessiten un hàbitat molt més ampli i unes condicions ben diferents que la majoria de recintes a ciutat no els ho dóna.

S'ha superat quasi del tot el tema de les deposicions dels gossos, que temps enrere, ens obligava a circular pel carrer com qui fa una gincana sense poder-te despistar ni un moment. Gran alleujament pels vianants i victòria esperada sobre aquells propietaris de gossos que consideraven que “todo el monte es orégano”, per no entrar en definicions més concretes.

Què ens queda, doncs, per la qual cosa en poguéssim queixar? Doncs el confinament reduït a què se someten molts, moltíssims gossos quan els seus amos són fora de casa. I em refereixo, a la terraceta, al balcó o encara pitjor, el celobert; el malaït espai multiús i font de queixes i enfrontaments entre veïns.

Per sort, no tots el gossos són sorollosos o emprenyadors sistemàtics. Però no es pot ignorar que sí són molts, els que per qualsevol cosa borden. Per regla general, com més petits, més estridents.

La cosa es complica quan es queden sols a casa durant la jornada laboral dels amos. Els que són buscabronques de mena (que n'hi han) qualsevol cosa els excita: algú que passa per sota casa; la visió d'un altre company d'espècie; un gat; una bicicleta o senzillamment, d'avorriment i ganes d'estirar les potes.

Llavors, aquests magnífics amics de l'home (i també de la dona, of course!) engeguen el seu reproductor gutural automàtic en mode bucle: el seu Guau! guau! Es repeteix fins que es cansen, se'ls irrita la gola, els agafa set i entren a beure o algun veí amb els nervis ja destrossats, els enjega un crit de molts decibelis. I si passa per sota el balcó algun congèner, llavors es munten uns duets de campionat, la majoria de vegades amb la total complaença dels amos.

Ja he dit que els gossos són el millor amic de l'home, si però... també ho són, dels seus veïns?

I ara, una cosa que ve a tomb amb l'encapçalament d'aquest escrit: sentir de forma continuada piu, piu, piu, considero que no molesta a la gent, però haver d'aguantar durant hores bordar un gos, pot arribar a posar els nervis de punta a un sant de fusta. I el més fotut de tot, moltes vegades això es produeix a la vora del propi amo. I pot ser que sigui aquell mateix que els lladrucs d'un gos li semblen música celestial, però els crits dels nens jugant al carrer o el so de les campanades de l'església se li fan insoportables.

És llavors quan em faig algunes preguntes. Realment hi han éssers humans que puguin abstreure's dels repetitius i estridents lladrucs? Poden aquests amos ignorar aquesta tortura sense que els afecti? O és que potser consideren que es pot elevar el lladruc dissonant i esgargamellat d'un gos a la mateixa categoria musical del cant d'un ocell?

ADEENDA:
Article escrit amb acompanyament de fons dels lladrucs dels gossos del meu barri.
Albert Saludes i Casas - 09/06/2021 - 11:09h
S'acabat l'estiu
07/11/2021
11:15
No és que sigui la solució, però ara venen temps més fresquets, i amb la tancada general de finestres, la cosa es farà més suportable. Tot i que això, no soluciona de cap manera el problema, és clar.
Albert Saludes -> Onomatopeia
07/09/2021
13:13
Si senyor! Tot i que és molt freqüent (i potser més usat el guau-guau) s'ha de reconèixer que en català ja tenim la forma correcta, que és bup-bup. Gràcies.
Tot aprofitant l'avinentesa, voldria afagir que el malaït gos del qual parlo en l'article, m'ha estat "obsequiant" (de dia i fins ben entrada la matinada) tots aquests mesos en els quals, l'efecte dels lladrucs són molt més emprenyadors, atès que tenim les finestres obertes.
Onomatopeia
26/08/2021
20:43
Perfecte tot. Però permeteu-me una observació. Com que l'escrit està redactat en català, cal aclarir que els gossos en català fan bup-bup i no guau-guau, que és castellà.
L'onomatopeia piu-piu dels ocells és correcta. Pio-Pio en castellà.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.