Albert Saludes i Casas
Albert Saludes i Casas
Preguntes improcedentes


Quantes vegades hem sentit en alguna conversa una pregunta que resultava improcedent.
I no faig cap pregunta. És pura retòrica.
Sempre m'han cridat l'atenció aquella mena de preguntes... inútils, fora de lloc, inadequades pel moment o senzillament absurdes, fetes per persones que sembla que no pensen en què diuen.

SITUACIÓ #1
Us exposo una situació molt freqüent.
Veus dues persones que van juntes. Una d'elles amb cara indubtable d'estar molt emprenyat, i va l'altra i li pregunta: “Que estàs enfadat?” (?!)
Però què passa, que no tens ulls a la cara? És que no es veu prou clar, o cal que et facin un dibuix?
L'interpel·lat fa un gran esforç per no engegar-lo a pastar fang, perquè és conscient de que la culpa no és exclusivament d'ell, atès que es tracta d'un costum bastant estès.
Doncs bé, què coi li pots contestar?
Si aquell que pregunta tingués dos dits de front, segurament s'ho miraria “des de fora” i no emmerdaria encara més la situació amb preguntes de resposta òbvia.
Per tant, no calia preguntar ni provocar una situació tensa.

SITUACIÓ #2
“Et puc fer una pregunta?” (?!)
Hi ha una pregunta més absurda que aquesta? Naturalment, que pots fer qualsevol pregunta. Una altra cosa és si te la contestaran o no, cosa que, amb una entrada com aquesta, és molt probable que et deixin amb la paraula a la boca, i t'ho hauràs guanyat a pols, per capsigrany.
Probablement obtinguis més bon resultat si dius “Et puc preguntar per...” seguit del tema que t'importa. Llavors, l'interpel·lat sí que podria contestar amb un si o un no concís; amb un fugisser
“millor que no” o amb un educadíssim “perdona, però d'aquest tema m'estimo més no parlar-ne”, i la sensació tensa s'esbaeix més fàcilment.
També es pot donar el cas de hagis posat l'interpel·lat en una posició difícil, i et trobis amb que t'obsequiï amb un “moc” com a resposta. Segurament, te l'hauràs guanyat a pols.

SITUACIÓ#
“Et puc tutejar?” (?!)
Una pregunta pròpia de xerraires fatxendes amb ganes de fer-se veure i que pretenen saltar-se la deguda distància que comporta la diferència d'edat. Amb aquesta, ja per sí sola, demostraries tenir poc tacte i per descomptat, gens d'elegància, doncs el tractament ni te'l pots adjudicar ni l'has de pidolar. És un tema que te l'has de guanyar per confiança amb la persona, i ha de ser l'altra, qui t'ha de convidar a usar un tracte més proper, més íntim. Si forces la situació demanant-ho, l'obligues a cedir en una cosa que acostuma a sorgir d'una forma espontània, i ell, per deferència (cosa que tu, no has tingut) accedirà violentat per la improcedència de la pregunta.
En resum, si mai no has dinat en el mateix plat amb ell, sempre és millor esperar que sigui l'altre qui et convidi a usar el tracte de tu a tu.

A mode d'anècdota, vaig conèixer un capatàs del port de Tarragona al qui molt sovint, per qüestions de programació/contractació de personal en la feina de càrrega o descàrrega dels vaixells, li preguntaven: “Què Pep, plourà o no plourà, demà?” I l'home, una mica fart de tants anys sentint la mateixa cançoneta responia, “Si s'aguanta així, no ho crec”, i es quedava tant ample.
Albert Saludes i Casas - 15/03/2021 - 09:58h
Juanjo
22/03/2021
19:06
El trato contigo no debe de ser muy fácil, la verdad.
Imma
20/03/2021
23:19
Realment,son preguntes molt improcedents, però la veritat és que les sentim molt sovint.
És un comentari que m.agradat i m.ha fet pensar
una més
16/03/2021
13:12
També li hauria pogut contestar: a Tarragona fa bon Sol!
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.