Magí Aloguín i Pallach
Magí Aloguín i Pallach
Quan es perd el cap


El noruec Hans Christian Heg sempre va ser un jove espavilat, emprenedor, audaç i amb capacitat de lideratge. El 1840 , amb onze anys, va marxar a Amèrica, a Muskego (Wisconsin) on de seguida va ser reconegut entre els seus conciutadans, la majoria noruecs com ell, com un noi fora dallò comú. Atret per l’aventura i l’oportunitat de prosperar, el 1849 marxà a la vall del Sacramento (Califòrnia) a cercar or. No li van anar malament les coses però el 1851 va tornar a Muskego en saber de la mort del seu pare. De nou a la seva pàtria d’adopció, Heg no va parar. Es va dedicar al periodisme, a la política i es va incorporar a la milícia estatal de Wisconsin. Com home polític,Heg va esdevenir enemic acèrrim de l’esclavitud. Com home d’acció no va dubtar mai, tant a ajudar a esclaus fugats del sud com a perseguir els nombrosos caça-recompenses que pretenien retornar-los als seus amos.

El 1861, quan els estats esclavistes del Sud després de proclamar-se independents varen atacar la guarnició de la Unió a Fort Sumter donant així inici a la guerra Civil Americana, Heg va marxar al front en una unitat creada per iniciativa seva: El XVè Regiment de Voluntaris de Wisconsin, dit també el “Regiment Noruec” , per bé que també s’hi enquadraven alguns suecs i danesos, més uns quants alemanys quasi com a toc exòtic. Com era d’esperar, Heg consolidà la seva fama, aquest cop com oficial valerós, intel.ligent i apreciat per la tropa. Els seus mèrits van fer que fou ascendit a comandant de la 3a. Brigada de la 1a. Divisió del XX Exèrcit de Cumberland, un grau molt elevat per a algú sense formació militar formal. Per la seva desgràcia, no va veure el final de l’odiada esclavitud ni el del conflicte i morí en acte de servei a la batalla de Chickamauga el setembre de 1863. De fet, Chickamauga va ser la batalla amb més proporció de baixes en ambdós bàndols en relació al total de tropes implicades. Una carnisseria.

A Heg se li van retre tota mena d’homenatges, pòstums és clar. Entre ells, l’erecció d’una estàtua el 1925, en els amples jardins entorn el flamant nou Capitoli de Wisconsin, a Madison, la bonica capital situada a l’istme entre els llacs Mendota i Monona.

El treball va ser encarregat a Paul Fjelde, un conegut escultor americà fill de pare noruec. La figura de bronze, de 2,90 m. d’alt, va ser de seguida lloada per la seva bona factura clàssica i la manifesta captació de les virtuts cíviques del personatge: Un perfecte heroi americà, d’origen humil, noble,valerós, emprenedor, compromès amb una bona causa i finalment, màrtir. Se’n van fer dues rèpliques més. Una va anar a la ciutat de Norway (Wisconsin) i una tercera va viatjar a Haugestad, municipi de Lierbyen comtat de Buskerut, Noruega, on havia nascut Heg.

El juny d’enguany, en el decurs d’una manifestació de protesta per la detenció de diversos activistes del moviment Black Lives Matter uns dies abans i promoguda per la coneguda activista antisistemaMicah Le, l’estàtua de Heg va ser abatuda amb l’ajut d’un enorme SUV. Els manifestants no en van tenir prou amb això i van arrossegar els diversos fragments de l’estàtua fins abocar-los al Monona. De res va servir que Heg hagués estat un abolicionista convençut i militant.

En el mateix aldarull es va enderrocar “Forward”(Endavant), una figura al•legòrica del lema estatal de Wisconsin feta per l’escultora Jean PondMiner Coburn el 1893 i que havia esdevingut un símbol del moviment feminista wisconsinià de fa un segle. Pocs dies abans, uns estudiants afroamericans de la Universitat de Wisconsin havien demanat la retirada d’un bust d’Abraham Lincoln. La demanda, educada, va ser educadament rebutjada també. I el bo d’Abe Lincoln segueix allà, per bé que ara sap que ha d’anar molt en compte si hi vol durar. Com arreu del món, a Wisconsin no es té massa coneixement de la pròpia Història A Wisconsin sembla que han perdut algunes coses, començant per un mínim de coneixement de la seva pròpia Història.

Wisconsin ha sigut històricament un dels més avançats i progressistes estats de la Unió. El 1853, per exemple, varen abolir la pena de mort. El primer estat en fer-ho als EUA (i al món mundial). També va ser un dels primers en concedir el dret de vot als ciutadans d’origen afroamericà i a les dones i en ell han sorgit nombroses iniciatives avançades i progressives.

Tot canvia, però, amb el pas del temps. D’aquesta manera el 23 d’agost, ara fa uns dies, Jacob Blake ha resultat greument ferit en rebre set trets, set, en el decurs d’una detenció a Kenosha (Wisconsin, clar). Blake, de 29 anys, té uns antecedents policials considerables i la policia ho sabia quan va intervenir en un aldarull que presumptament havia provocat. Les imatges no mostren clarament que anés armat ni molt menys que pretengués cap arma. Repeteixo: Set bales a boca de canó, set. Com que Blake és afroamericà, la resposta indubtablement excessiva del policia s’ha interpretat, només faltaria, com un nou exemple d’agressió racista. Automàticament, els activistes del “Black LivesMatter” s’han mobilitzat. I l’extrema dreta supremacista, també: El jove Kyle Rittenhouse, de sisset anyets i armat amb un fusell, va clavar tres trets als manifestants, ferint-ne mortalment dos.

El britànic Dr. Theodore Darlymple afirma que no serem mai capaços de comprendre la societat ni la seva història si no comprenem prèviament que el nostre comportament és, en gran part, merament etològic, és a dir animal, propi d’essers biològics amb una ment basada en una complexíssima interconnexió de neurones obedients a impulsos electró-químics però molt condicionada per impulsos biològics elementals. Crec que té raó. Està bastant clar que en certa manera descobrim l’existència d’unes pulsions primàries, d’agressivitat, notorietat, de dominació i de moltes altres coses que ens condicionen contínuament, per bé que quasi sempre sota el paraigua d’una causa “justa” que permeti superar els escrúpols de consciència que, gràcies a l’educació, ens frenen determinades pulsacions agressives, violentes i potencialment perilloses que ens resulten acceptables si les recobrim d’un pretès motiu moralment assumible. Alguns s’excedeixen amb l’excusa d’evitar el crim, protegir els ciutadans i preservar la llei i l’ordre. Uns altres necessiten l’excusa de defensar els drets d’un minoria, ètnia, classe social, tendència sexual,gènere o el que sigui si està oprimit, explotat i necessitat de ser “empoderat” com sigui. L’ultra creurà que matant gent que no coneix salvarà el barri d’una banda d’odiosos enemics polítics que descontroladament incendiïn contenidors, robin supermercats i acabi enfonsant el sistema de vida americà.

Els legisladors de Wisconsin han decidit, per unanimitat, reconstruir les estàtues abatudes. El rastreig del Monona ha permès recuperar els diferents fragments del bronze del pobreHeg, llevat el cap. Perdut fa molts anys l’original d’escaiola de Fjelde, es podrà refer la figura a partir del bronze de Norway, quin ajuntament ha prestat amb diligència. Ves per on, a Wisconsin han perdut el cap. Esperem que en aquesta tardor molts altres, aquí, no el perdem tampoc.
Magí Aloguín i Pallach - 30/08/2020 - 09:22h
M A P
06/09/2020
12:56
Benvolgut@ B.W.V. muchas gracias por su opiniónv
M A P
06/09/2020
12:55
Benvolgut l'okupació. L'espècie humana, llevat en vagi a saber quin recòndit indret de les sabanes africanes, és una okupa a tota la terra.
l'okupació
04/09/2020
11:28
S'ha de reconèixer que els avantpassats dels nord-americans actuals va ser uns okupes. Van començar entrant per la costa est on els indis natius els van ajudar a com sobreviure a l'hivern. Després van correspondre a l'acolliment fotent-los fora d'on eren, per okupar les seves terres.
La raça negra hi és actualment perquè va ser usats com esclaus. Es queixen perquè es va abolir l'esclavitud negra, però van ser importats il·legalment i interessadament. Doncs ara són tan legítims com els descendents dels primers okupes.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.