Anna Carbonell
Anna Carbonell
directora de Nova Eucària
L'extermini massiu d'una espècie no està justificat, ni científica ni legalment


Ens trobem amb una forma de fer habitual i normalitzada que ha creat una certesa fictícia al voltant de les aus urbanes, però la veritat, sobretot pel que fa als coloms, és que són aus silvestres que tanmateix no poden ser considerades «plaga» directament pels ajuntaments, ja que la definició de «plaga» no està consensuada, així com que els mètodes d'extermini no selectius per matar coloms no són legals.

Sovint escoltem que una espècie concreta es considerada una «plaga», i aquesta afirmació sembla ser que protegeix a les administracions que volen exterminar a tot animal no-humà que remena cua, ales o antenes dins el medi construït dels municipis. Però la realitat és que, una vegada més, les administracions i, en conseqüència els/les nostres governants, estan vulnerant la Llei.

És interessant fer un anàlisi sobre com una asseveració d'aquestes dimensions es converteix fàcilment en un axioma que tothom assumeix i no considera refutar-lo. Això succeeix sempre que parlem de pràctiques -que en són moltes- vinculades amb els animals no-humans. En relació amb això, intentaré desmuntar de forma argumentada allò estès que “són plagues segons la Llei”, frase lapidària que acompanya sempre els coloms.

És cert que podem classificar-los com a «animals urbans», però rau només pel sol fet que viuen als nuclis urbans, per tant, en realitat només estem definint el seu àmbit territorial habitual. Si fem una lectura conscienciada de les diferents normatives vigents, ens trobem que els coloms són definits de moltes maneres, i que cadascuna d'aquestes definicions va lligada a crear la possibilitat d’exterminar-los impunement. Doncs bé, la veritat n'és una, i és que els coloms són animals no-humans i són aus silvestres, però que degut a la realitat urbana, presenten una certa condició d’amansiment.

Dins d'aquesta lectura legislativa veurem que ni al DL 2/2008, ni a la Llei 33/2015, ni a la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a la conservació de les aus silvestres, hi consta en el seu articulat que els coloms -en concret la columba lívia- sigui una plaga. I això és així, perquè la realitat és que el concepte de «plaga» no està consensuat i no pot ser vinculat de forma directa a cap espècie. És més, segons la definició més acceptada, els humans som una plaga, perquè hi ha sobre-població i som l’espècie més perjudicial i nociva de la Terra. Ara bé, si deixem de banda els informes no contrastats, no existeix cap estudi científic que determini que els coloms siguin nocius, pel que ens hem de fer un parell de preguntes. La primera és saber quantes persones humanes han estat contagiades per coloms. La segona és saber quants informes mèdics ho corroboren. És aquí on podem extreure una nova asserció: els coloms no suposen un problema per a la salut pública. La sobre-població de coloms concentrada pot suposar un problema principalment per a ells mateixos i, en segon lloc, les seves defecacions deterioren béns immobles. Doncs bé, la solució per trobar l'equilibri dins les ciutats basat en la convivència no n'és cap d'altre que l'aplicació de la gestió pública ètica, és a dir, dur a terme el control poblacional i sanitari mitjançant la “nircarbazina”, un mètode eficaç, selectiu, legal, ètic i respectuós.

Quan algú qualifica de «plaga», ho fa a consciència, sobretot les administracions ho fan per provocar rebuig i aconseguir que la ciutadania ho accepti sense qüestionar-se que les pràctiques d'extermini siguin cruentes, injustes i il.legals. Il.legals perquè la captura massiva és un mètode no selectiu, pràctica que suposa la vulneració de la Llei 33/2015 i la Directiva europea 2099/147/CE.
També hem de considerar que en el cas de Catalunya, el DL 2/2008 resa que «els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar», i els coloms, tal i com he dit al començament, són animals, per tant, capturar-los i deixar-los morir per asfixia o inanició a les gàbies o bé gasificar-los no respecta l'objecte d’aquesta Llei, per tant, ens trobem amb una altra vulneració legal i ètica.

Fa temps que vaig decidir combatre la prevaricació i la violència especista institucional, denunciant a totes les administracions que vulneren la Llei, perquè toca desmuntar aquesta estructura solidificada i que sembla impenetrable. Urgeix canviar aquest relat fictici i extens que les administracions han construït per poder matar impunement. Serà així com també podrem salvar moltes vides.
Anna Carbonell - 07/07/2020 - 13:23h
Marededeu
08/07/2020
19:47
Ni las moscas y mosquitos? Ni los animales que comemos?. Las plantas tampoco, porque son seres vivos..entonces? Vaya nivel. El que.....el gat pentina
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.