el català, la llengua nostra.
06/10/2020
21:25
Sento molt dir "menys mal" enlloc de sort que o encara rai. Jo els hi pregunto llavors: què us feia mal?
Una cosa es prova, però el menjar i el veure es tasta.
En castellà tot es prova: el cotxe, el fricandó, el vi.
Estem envaïts de llengua castellana a totes hores, el cinema és tot doblat al castellà. Ens bombardegen amb publicitat majoritàriament castellana.
Tot i així anem fent. Si el català fos oficial com ho és a Andorra, l'aprendrien per collons.
És curiós, quan un número comença i acaba igual, li diuen número cap-i-cua. També sento, yo ya he plegado. Quan un treballador no fa la vaga li diuen esquirol.
>>>> el català, la llengua nostra.
07/10/2020
17:50
Si bé es cert que també el castellà ha adoptat alguns modismes catalans, podríem dir que està dins d'allò que es podria considera "normal". Fins i tot els anglesos (tant propis ells) han agafat paraules del llatí. No deixa de ser curiós que al paraigua li diguin "umbrella", paraula pròpia de l'italià. Però en la majoria d'idiomes, això és residual. En canvi en en català, cada cop més, adoptem paraules i girs propis del castellà, com si no hi hagués cap altra font en el món. El cas de l'"agòbiu" (i totes les seves variants verbals) tant freqüent en l'actualitat, ja resulta d'allò és vergonyós. - Gràcies per passar per aquí i comentar-ho.
M A P
11/10/2020
08:35
El català actual ha perdut gran part de la seva estructura sint`ctica (adopta la castellana) i prosòdica. Això sí, ha adoptat molta terminologia més o menys artificiosa de la que l'I.E.C. posa en circulació per a "allunyar-lo" del castellà.

Aprofito per saludar-te i celebrar que reprenguis la teva faceta d'articulista, Albert!
descobrir el valencià
11/10/2020
14:31
Farà més de 50 o 60 anys, no ho recordo exactament. Estava a València, la nit de la Vetlla de la Mare de Déu dels Desemparats. Pel carrers anaven els valencians/es caminant i feien sonar unes campanetes de ceràmica. Hi havien unes paradetes on venien aquestes campanetes. Vaig sentir com les anunciaven: compreu, compreu, campanetes a tres i quatre pessetes!
Em va sorprendre, no sabia que tenien idioma propi. Vaig dir: Òndia, si jo els entenc, si parlen com a Tortosa!
Albert Saludes >>> M A P
11/10/2020
20:45
Gràcies, Magí. Si bé cal aclarir que l'etiqueta d'articulista... em ve unes quantes talles gran. Em conformo en opinar en aquelles (poques) coses que em sembla que conec. Salutacions!
>>>> descobrir el valencià
12/10/2020
17:42
Jo també vaig tenir aquesta sensació durant els meus primers ays de la infantesa. I em va sobtar enacara més, quan em vaig assebentar de que "això també passava" a Alicante i a Castellón, enganyat per la seva fonètica del tot castellana.
Per cert, les campanetes en qüestió, eren de fang de color blanc i el jou de fusta de color vermell?
serrallo
17/10/2020
23:33
Sabíeu que a Castelló també tenen Serrallo. És al costat del Port i molta part d'ell és ocupat per un polígon industrial.
els han acostumat així
19/10/2020
14:55
El que passa és que a la nació valenciana no valoren prou els seu propi idioma.