0 comentaris
18:05
Compartir    Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a facebook.com Comparteix aquesta notícia a Twitter.com
Entorn, paisatges i records, a Les Moles
  
El dia 6 de Febrer a les 21 hores, es va fer la presentació de les Jornades Gastronómi-ques 2009, del restaurant Les Moles, que duraran fins el proper diumenge, dia 15.
En Carles Pastrana, propietari de les bodegues Clos de l’Obac Costers del Siurana, i en Agustí Torelló, propietari de les caves Agustí Torelló Mata, van maridar el menú amb els seus vins i caves, i dirigí la “cata” que va tenir lloc. I es va fer també la presentació del cava sòlid rosat de Agustí Torelló Mata.
El amplíssim menú degustació ofert en aquests excepcionals Jornades (68 euros), denominat “Entorn, paisatges i records...”, va ser explicat, plat a plat, per el prestigiós xef propietari de Les Moles, Jeroni Castells:
“Pedra d’Ulldecona feta en llagostins, arròs i nitrogen líquid”, la pedra d’Ulldecona un homenatge al entorn mes proper, la nostra finca que va ser la primera explotació de pedra d’Ulldecona i que nosaltres recordem tots los dies en la il•luminació de la paret que delimita la finca.
“Pomada d’oli d’oliva d’Ulldecona, ....I també d’ oli, unes crispetes”, l’oli, dos textures noves de un producte excel•lent que fem al poble i que a vegades no li donem prou importància.
Royal de Quina San Clemente ( quant jo era menut dient allò de: “Y da unas ganas de comerrr!)”, Royal de Quina San Clemente lo record de quan jo era menut i als xiquets que menjaven poc, no era lo meu cas jo sempre tenia gana, els donaven una miqueta de Quina per fer gana. Me va semblar que era una forma simpàtica de començar un menú, fent gana.
“Pa en tomaquet i fuet”, és lo que tots hem menjat alguna vegada quan assentem a taula.
“Una fideuà de llagostins”, que forma par de la nostra gastronomia quotidiana.
“El Delta de l’Ebre”, en un plat per menjar mar a boca plena, en ostres, musclos navalles i una aigua feta d’algues. Productes que trobem al Delta que tan prop tenim.
“Del Delta ens faltaven les angules”, vam pensar que si volíem referir al Delta no podien faltar les angules i vam buscar una forma original de presentar-les
“Als Ports”, el plat següent hi ha bolets, tòfona i un destil•lat de terra humida que recorda l’entorn del Ports.
“La llanda d’Ulldecona”, és un plat típic de la cuina tradicional d’Ulldecona que normalment es feia en mollets i que ma mare solia fer en pops i he tingut ganes de recordar-ho per donar-li el meu punt de vista i fer-li un homenatge a ma mare.
“Llobarro en angules fetes de calamar i caviar fet de la seva tinta”, hem fet la nostra versió. Les angules les imitem amb calamar i vam pensar que amb la seva tinta podíem imitar el caviar.
“El foie, un clàssic de la casa, amb cítrics”, un producte que no falta mai als nostres menú i que l’hem associat en los cítrics de les nostres terres.
“A la nostra finca tenim conill de muntanya, romer i timó”, quant necessitem timó, o romer per aromatizar un plat algú dels que estem a la cuina anem a pegar una volta per la finca i el collim.... i moltissimes vegades veiem els conills de muntanya com corren. Amb els tres ingredients vam pensar que es podia fer un plat.
“El cabrit al forn fet amb bolets” també productes que formen part de la nostra gastronomia quotidiana.
“Sorbet de cirera i el cava rosat solid d’Agustí Torelló”, és una llicencia que hem pres per aprofitar la genialitat de l’amic, Torelló.
“Pa, vi i sucre”, forma part del record de quant jo era menut i els meus pares m’explicaven los seus berenars de quant anaven a escola.
“menjar blanc de les Terres de l’Ebre”, que sempre es parla del de Reus i rodalies i no parlem del nostre, fet de crema d’arròs. Ma mare i les iaies me’n van fer un munt de vegades per a berenar.
“Petits fours”, i acabarem en los petits, el record de les pastes de tota la vida, los pastissets, les coquetes de segí, els carquinyolis, un cucurutxo que a Deltebre li diuen la paracota i aquí a Ulldecona les figues albardades i l’últim és un altre record de quan anàvem a la fira i compràvem una poma caramelitzada o un cotó de sucre; els hem ajuntat els dos i n’hem fet un.
Explicat tot això, en Jeroni Castell va acabar dient:
“Tot això és el treball de molts de mesos, de moltes hores de moltes proves i ara bé el que repetim cada any que és com un debut, un torna a començar, un examen... Un examen que no passo jo sol. Jo, com a molt soc la imatge i qui tira del carro però al costat hi ha gent que també hi posa molt. Especialment, Carme, que no tant sols porta la sala si no que prova tots els nous plats de la cuina i opina; i també participa en la creació dels plats. Després hi ha gent que no es veu però que sense ells seria impossible aquest invent. Tina que s’ha convertit des de fa temps en la meu ma dreta i un trosset de l’esquerra, María i Juanjo que passen moltes hores per la nostra cuina, ajudant, col•laborant i alegran-nos les hores.”
Fèlix Llovell - 13/02/2009 - 18:05h
Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer a escriure'n un!
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.